A capella

Algun dia ho aconseguirem ...

Lo prometo

If you ever felt alone.
If you ever felt rejected.
If you ever felt confused.
If you ever felt lost.
If you ever felt anxious.
If you ever felt wrong.
If you ever felt wronged.
If you ever felt unclean.
If you ever felt ashamed.
If you ever felt curious.
If you ever felt... used.



Be prepared to feel revenge. Feel the romance.




My brutal romance.
My beautiful romance.
My miserable romance.
My X- Rated romance.
My harlequin romance.
My innocent romance.
My scandalous romance.
My water cooler romance.
MY CHEMICAL ROMANCE.

The world is ugly /el mundo es feo

The world is ugly, but you’re beautiful to me.

El mundo es feo, pero tú eres bello para mí.

Are you thinking of me? Like I’m thinking of you...

¿Estas pensando conmigo? Como yo pienso contigo…

I would say I’m sorry, but I really need to go,

Te diría “lo siento”, pero de verdad necesito irme.

I just wanted you to know.

Solo quería que lo supieras.

That the world is ugly, but you’re beautiful to me.

Que el mundo sea feo, pero tu eres bello para mi.

Are you thinking of me? Are you thinking of him?

¿Estas pensando conmigo? ¿Estas pensando en ello?

You can say, you’re sorry... but I think you both should go.

Puedes decir lo siento, pero pienso que debería irse.

I just wanted you to know.

Solo quería que lo supieras.

There’s an angel in my eye, and there’s a burden in my eyes.

Hay un ángel en mi ojo, y una carga en mis ojos.

I could get a new start, but I rather learn not try.

Podría conseguir un nuevo principio, pero aprendo a no intentar

I could find a new place, maybe no one knows my name.

Puedo encontrar un nuevo sitio, tal vez nadie sabe mi nombre.

But I think is just a phase

Pero pienso que solo es una fase.

Are you happy now?

¿Eres feliz ahora?

Now that you go...

Ahora que te vas...

What you came for?

¿Por que te acercaste?

Are you, are you happy now???

¿Eres, eres feliz ahora,

Now that you got.

Ahora que ya te entrometiste?

What you came for?

¿Por qué te acercaste?

Are you haaappy nooow?

¿Eres feliz ahora…?

Amants de demolició

Dona la ma dels teus glacials de tristesa, i llavors jo et dic “podríem anar per la carretera amb el bagul de municions. Acabaria els meus dies amb tu en un pluja de bales”. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi i desprès de totes les coses que hem passat junts... Conduiria fins la fi amb tu. Un magatzem d’ alcohol o dos, mantindran el dipòsit de gasolina pler. I em sento com si no quedes res per fer, només demostrar-te el que soc i seguir fugint. Però aquesta vegada, o dic de veritat. Et faré saber l’ ho molt que signifiques per mi, com la neu que cau d’ un cel clar. Fins al final de tot. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Fins al final, fins aquesta piscina de sang. Fins això, ho dic de veritat, ho dic de veritat, fins al final de... Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Però aquesta vegada, els hi demostrarem, els hi demostrarem a tots el que valem. Com la neu cau, d’ un cel clar. Fins al final de...
Tot el que som, tot el que som... Son bales, ho dic en serio. Tot el que som, tot el que som son bales ho dic en serio... Tot el que som, SON BALES HO DIC EN SERIO. Com la pluja de plom, atravasaremels nostres fantasmes, per sempre, per sempre. Com espantaocells, que encenen aquesta flama. Cremarem junts, per sempre, per sempre. NO SAPS COM ET VULL DEMOSTRAR QUE ETS LA ÚNICA. Com un llit de roses hi ha una dotzena de raons en aquesta pistola. I mentre caiguem, en aquesta piscina de sang. I mentre ajuntem les nostres mans. I mentre caiguem. I en aquesta piscina de sang. I mentre caiguem, veure els teus ulls, en aquesta piscina de sang, trobaré els teus ulls. Ho dic de veritat, per sempre.

Cubicles

Aquest es el soroll irritant de les notetes d’ amor. Afoguen aquest color gris, de les finestres tacades. I la opinió de fora es estèril i estic només dos cubs a baix. Jo fotocopiaria totes les coses que podríem ser, si tinguessis el temps suficient per notar-me. Però tu no pots ara, no el culpo i això no es la seva culpa, que mai ningú fa.

Però ja no treballes més aquí. Només treballes la tercera part de quatre. I ells podrien emplenar el teu lloc. Un substitut temporal per a la teva cara. Això passa tota l’ estona, i no puc fer més que pensar que moriré sol.

Llavors gastaré el meu temps amb visitants, una condició que es terminal. En aquest romance de cantimplora, i la seva vinguda cap a un final. Nosaltres podríem estar en un parc i ballar amb un arbre, donant petades contra lamines i nosaltres veiem una platja fosca amb una vista negra, com les clavades de les plantes, que trenquen la nostra caiguda.

A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. Viure, respiraré i moriré sol. A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. A vegades penso que prefereixo morir sol. TOMA! Penso que m’ agradaria morir sol.

Aquest es el millor dia de tots

I podem córrer en el taló d’ aquest engranatges i del cuir. A cada hora el “tic-tac” cop dels monitors com ells ens van fer apartar la vista quan estàvem a la sala d’ emergències. I als nostres llits, podia sentir-lo respirar amb l’ ajuda de fredes maquines.

Cada hora, durant l’ hora, ells dibuixaven sang.

Well, vaig sentir que no podria tornar a agafar una altre dia dins aquell lloc. De somnis silenciosos mai en despertem i en aquesta promesa que ara farem, ulls sense estrelles per el bé del cel, però el sento igualment. Well, vaig pensar que l’ havia sentit. Digues que m’ agrades, ens podríem escapar. No tenim per que quedar-nos, quedar-nos en aquest lloc.

Un dia, aquest dia, seguirem caient. Vas deixar al meu cor una ferida oberta, i l’ estimo per... Aquest dia, un dia seguirem caient. Aquest dia, un dia ens tindré que guardar tots a la caixa forta. I si mai tornem a dormir, això mai s’ acabaria. Well, vaig pensar que l’ havia sentit dir-me, que aniríem lluny, lluny com puguem i que no em puc quedar. Un dia ens escaparem.

Atardeceres tempranos sobre Monroeville

Amaneceres tardíos y atardeceres tempranos, como mis escenas favoritas. Entonces juntábamos nuestras manos y el mundo era perfecto, como en la pantalla. Y todo el tiempo mientras nos entregábamos, distinguiendo tu cara entre la multitud. Subiendo y bajando escaleras, peniques i frías fuentes. Ascensores i ventas a mitad de precio. Atrapados en aquellas montañas, huyendo y ocultándome contigo. Nunca pensé que me encontrarían aquí. Sin saber que habías cambiado por solo un mordisco, los ahuyente a todos solo para abrazarte fuerte.



¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con eso en la cabeza. ¿Pero importaría algo, si ya estuvieses muerta? ¿Y debería estar impactado por lo último que dijiste? Antes de que aprieta este gatillo, tus ojos manchados y vacíos. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con esto en la cabeza ¿Y importaría algo, si ya estuvieses muerta? Antes de que apriete este gatillo, tus ojos manchados y vacíos… En su interior dicen que me quisiste. Me haces las cosas más difíciles. Y estas palabras no cambian nada, ahora que tu cuerpo yace. Y no hay sitio en este infierno, ni hay sitio en el siguiente. Y nuestros recuerdos nos vencen, y acabaré con esta agonía. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? ¿Pero ha notado alguien, que hay un cadáver debajo esta cama?

Horitzons i tornades

No estats sol en això. Deixem trencar aquest incòmode silenci. Deixem anar, i ser el primer en dir “ho sento”. Escoltem fins al final. Si em tires o em deixes KO. I si el mon necessita algú millor. Donem-li la raó, ara, ara, ara. Caminem en una mateixa fila. Donem llum al nostre camí i aprofitem el nostre temps. Muntem escales mecàniques més fredes que una presó.

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara...

I en aquest moment no podem tancar les parpelles sobre els nostres ulls ardents. La nostra memòria ens cobreix amb amics que coneixem. Com vapor que cau. Cadàvers d’ acer s’ estiren cap al sol que mor. Negres i fets mal bé, t’ atrapen i destrossen les teves carns com mans gelades que ratllen el teu cor, i això si es que encara tens alguna cosa a dins d’ això que li dius pit.

I desprès de veure el que vam veure, podem seguir reclamant la nostra innocència? I si el mon necessita algú millor, donem-li una altre raó ARA!

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara... Diguem... que... tenim que fer...

De cap per a Halos

Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. I mentre els fragments del meu crani comencin a caure, que caiguin a la teva llengua com pols de fada, pensa amb coses felices.

I volarem cap a casa, volarem cap a casa... Tu i jo, volarem a casa!!!

VINGAAA!!!

Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. ARA

Volarem a casa, volarem a casa... Tu i jo, volarem a casa. Sincerament, això es lo que li vaig dir. Lo que li vaig dir.

VINGAAA!!!

Pensa amb pensaments feliços, pensa amb pensaments feliços...

La nostra senyora de penes

Podríem ser perfectes una altre nit i morir-nos com amants sense sort quan lluitem. I podríem començar aquest romance. I si ets llest per sofrir, agafa la meva ma i llavors resoldrem el misteri de la acceleració de la gravetat. Aquest enigma de venjança. Si us plau, enteneu, té que ser així.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por.

Només tenim una oportunitat per posar-li fi a això. I crucificar a la santa patrona de les baralles de navalles. Tu ho vas dir, no som celebritats. Fem foc i ens podrim. Ells moren de tres en tres. T’ ho faré entendre i podràs canviar-me per una aparició.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a...

Confiança vas dir. Qui va ficar aquestes paraules al teu cap? Oh, que equivocats vam estar al pensar que la immortalitat significava no morir mai.

Aixecat. Agafa la meva puta ma. Agafa la meva puta...

Aixecat d’ una puta vegada. No les hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por...

PER QUE LES MEVES MANS ESTAN RODEJANT EL TEU COLL.

Afogament de leccions

Sense fer soroll la vaig agafar, i vestida de vermell i blau vaig apretar, imaginàriament, un vestit de novia, que no pots dur al meu davant. Un peto de despedida. Anem a dir-te adéu, la centessima vegada. I desprès, demà, farem això un altre vegada.

La vaig arrestar, la vaig posar a fora, i allà al darrere, la vaig deixar, on ningú la pogués veure. Sense vida, freda, en aquell pou. I veure aquest moment, va ser suportable per mi. Un peto de despedida . Anem a dir-te adéu, la centèsima vegada. I desprès, demà, farem aixo un altre vegada.

Mai vaig pensar que seria d’ aquesta manera, només tu i jo estem aquí sols. I si et quedes, tot el que estic preguntant es per... Mil cossos, un sobre l’ altre. Mai hauria pensat que en fossin tants, per ensenyar-te només el que estic pensant.

I seguiré fent-ne més, només per provar que estimo cada polze de raó. Tot el que estic preguntant es per...

VINGA!

Aquestes mans estan tacades de vermell, per les vegades que t’ he matat, i desprès podrem netejar l’ anell de compromís amb verí. Riurem fins morir. I celebrem el fi de les coses, amb cava barat.

Sense, sense fer soroll. Sense, sense fer soroll. I et desitjo lluny. Sense, sense fer soroll. I ET DESITJO LLUNY.

"Els vampirs mai et faran mal"

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va dins la terra. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau cap al meu cor. I si ells m’ agafen i el s’ en va. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i... Clava’m el clau en el meu cor.

I si el sol torna, ens destrossarà la pell en aquell instant els nostres ossos... I despres, com la navalla d’ afaitar, les dents fines i blanques arrancaran els nostres colls. El vaig veure allà. Que algú em porti un doctor, algú em porti una església. On ells puguin escampar aquest verí que estossega el forat. I tens que guardar la teva anima, com un secret al seu coll. I si ells venen i m’ agafen, si tu poses el clau sobre el meu cor...

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va, I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i...

Pots agafar aquest clau?? Emplenarà això els nostres cors dels pensaments del cel de la nit infinita? Pots agafar aquest clau?? Netejarà aquest sentiment brut?

I ara el nightclub, ha posat una nova etapa per ells, com ella va dir. Li fotrem un tir a l’ aigua beneita, com el whisky barat, que ells sempre estan allà. Que algú m’ aconsegueixi un doctor, que algú cridi a l’ infermera! I algú em compra roses, i algú va cremar la església. Caminem amb cadàvers, i conduïm en aquest cotxe fúnebre. I algú salva la meva anima aquesta nit, si us plau, salva la meva anima!

I aquest dies he cuidat tan el temps, i aquest dies he cuidat tan el temps, com aquest dies ens cuiden tan d’ aquesta nit.

Mai els deixaré, mai els deixaré, mai els deixaré fer mal aquesta nit. Mai els deixaré, no els podré oblidar, mai els deixaré, promesa.

Pots estacar el meu cor? Pots estacar el meu cor? Pots estacar-me avanç que el sol s’ en vagi?

I com sempre, innocent com muntanyes russes, la fatalitat sembles fantasmes a la neu i no tens ni idea, del que va en contra, perquè he vist que s’ assemblen a les accions de ser perfectes com si fossin les motoserras esterlines de plata, que van caient a mars.

Carinyo, aquest mirall no és prou gran per els dos

La quantitat de pastilles que prenc, neutralitza el beure que bec. I aquesta vanitat que trenco, em deixa viure la vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar... Well, triaré la vida que he escollit, no importa els amics que faci. I la bellesa que falsifico em deixa viure la meva vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar...

I pots cridar tot el que vulguis, no m’ importa molt... Al final seràs jo, no funcionem, no funcionem... I no pots tocar el meu germà, i no et pots quedar els meus amics. Ho he estat pensant, no importa el temps. Ho he vist.

Well, espero que no m’ equivoqui per les noticies, que vaig escoltar quan em vaig despertar. I es difícil dir que estic mogut, per les opcions que faig. I, well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena deixem entrar... No funcionem.

I no et pots quedar amb el meu germà, i no et pots Fuckear els meus amics!

Mai més, mai...

Romance

“Et vaig donar les meves bales, tu em vas donar el teu amor”

23 de juliol de 2002

·EMO DE MIERDA.

Emo de mierda. Esta seria la definición correcta para la fotografía. Por culpa de esta gente, la personas critican tanto el genero musical como la gente que se viste como tal o a los grupos que simplemente no los son pero por culpa de estas niñatas son conocidas por eso (y todos sabemos que me refiero a My chemical romance). No encuentro muy lógico a la gente que dice “BIEEEEN! SOY EMO Y ME CORTO LA BENAS!”. Si tuviera una depresión, aun se podría entender, pero si es para gritar que eres una puta emo o para decir “A VER QUIEN ES MÁS GUAY Y SE CORTA EL BRAZO ENTERA DE UNA P VEZ” y encima COLGAR-LO A INTERNET, son gente que debería ir antes al psicólogo que la que se cortan por la depresión. Pero lo que me impresiona más es que LO GUELGUEN, algo tan personal!

Ya se que no os llega la sangre a la cabeza primero por cortaros y después mostrarlo al publico. Solo os falta el megáfono gritando “soy emo, me gusta my chemical romance y me corto”, aunque yo ya no sé si usáis el megáfono o no. Muchos diréis que soy emos solo por la moda, aunque da asco, la verdad, y puede que esa sea la razón que lo colgáis, pero, igualmente, ¿¿¿como se os ocurre??? Esa carta ÉS para criticaros, por que hay un momento en que estas harta que te confundan por esa gentuza que solo vive para desangrarse por allí. O como aquella chica que se suicido por el grupo, en Inglaterra. Dios, donde tenéis la cabeza?

Por cierto, por el bien de todos, dejad de cortaros. DAIS ASCO. He escrito la carta en español por si alguien de fuera se pasa por mi blog, o le da pena leer en catalán (aunque a mi me da más pena el mismo echo).

_transtornada_ @ 17-06-2009 dijo:
oLa
genial lo k skribiste
no zabia k eraz emo
k bien
m enkanto la kortada k dise kill me
x)

Gracias. Atentamente, una no anti-emo, pero si anti-suicidios-sin-ningún-sentido (y no confundáis anti-emo con emo, discapacitados T_T).

baby, I like your hair (8)

Gracies per les xerrades.

My chemical romance (II)

Després de tot els vaig conèixer així: Era un dia d’ avorriment, com casi cada dia en aquell pis, i estava a l’ ordinador amb la meva veïna, la Natàlia. Ella em va dir que miréssim vídeos dels sims (jo encara no tenia el joc i tampoc..., ejem) o sigui que vaig dir que val. Que tenia que fer si no? Uff! Es que l’ avorriment mata! Llavors vam començar a mirar vídeos fins arribar a traves de molts a un que deia “Cancer” i que es veia una nena amb els cabells rossos i dos cuetes. La Natàlia em va dir:

-Mirem aquest!
-Guay!


Vam començar a mirar-lo, la veritat es que posava trist el vídeo (anava de la típica historia d’ una nena que perd algun amic perquè es mort de càncer), però de seguida vaig dir “UALA, com mola la cançó!”. Desprès, quan s’ en va anar vaig començar a buscar informació i més cançons sobre aquell grup, i ho vaig ensenyar a l’ Helena. De l’ Helena, al cap d’uns mesos vam veure que la Carla havia penjat una foto de My chemical Romance al metroflog i nosaltres palpentes. Llavors també li va començar a agradar a l’ Arantxa. O no se amb quin ordre. Well, la qüestió es que estaven les quatre amigues pendents d’ un grup que mola.

A segon d’ ESO, vam continuar escoltant. CLAR QUE HO VAM SEGUIR ESCLTANT! Estàvem parlant tot el dia sobre ells i les conyes que fèiem amb els personatges! De fet, ara al final de curs, encara seguim igual, planejant el dia en que estarem mirant una altre vegada la web oficial i veurem en el TOUR “Espanya, Barcelona”.



Però durant aquest curs també em tingut la possibilitat de conèixer molta gent, i que segurament ens hauríem caigut bé, per que vulguem o no, ens assemblem bastant. Això en circumstancies normals. Per això dic com a l’ últim text, moltes gràcies per insultar-nos per l’ únic fuck fet de escoltar un grup de musica, o de passar de nosaltres per escoltar-los o per qualsevol cosa. PERQUE PER L’ ULTIM ALBUM QUE ES VAN DISFRASAR DE SOLDATS PER EL DISC, ELS VAN ETIQUETAR D’ EMOS. Cosa que NO HO SON. També voldria agrair a la gent que van dir que tots els fans de My chemical romance son uns emos que es tallen. No se com ho veieu això de si son emos o no, però ells mateixos ho van negar inclòs van dir que els i tenien mania (ho algú així rar).

Em fa pena tota la gent que ens ha mirat rar per portar la seva camisa o per cantar alguna cançó seva per el passadís, o que ha escrit notetes a la taula de l’ Helena (molt macos els dibuixos). No sé, realment no se que pensar de tot això. Ha sigut una pena, però com ja he dit, si algú no accepta tal com és, no cal ni conèixer-la. Encara que sincerament crec que hauria molat molt conèixer tota aquesta gent. Quina pena que els hi tingui mania a uns frikis que toquen i que els etiqueten d’ emos.


Adéu Antis, no sé si l’ any que ve ens tornarem a veure en algun lloc. No se qui és queda a l’ institut, no sé...

De fet, “My chemical romance fucking my life”, no?

My chemical romance

My chemical romance… My chemical romance, personalment, no m’ ha salvat la vida, però si que m’ ha alegrat uns quants dies i m’ ha ajudat a superar alguns moments, o a fer-me amic d’ algú, o per caure malament a gent que ni coneixo, i que hauria estat interessant coneix-la, però que per el simple fet de escoltar la seva música no he pogut fer-ho. Mira, si no m’ accepten tal com soc, crec que no val la pena canviar. Per què aquí ens trobem a amb una conversa que vaig tindré ahir, sobre si tu no ets tu, i tens aquesta falsa màscara també aniràs amb aquesta falsa gent.

Més igual si no he pogut conèixer per aquest fet. Però també gràcies a My chemical romance, hem passat moment les quatre que ara poden fer riure, però en el moment eren guays (recordant el punk que va amenaçar a l’ Helena). Well, no tinc gaire temps per fer un gran escrit, per què la meva mare m’ esta cridant que tanqui l’ ordinador. Però, ara que s’ acaba el curs, m’ agradaria dir a la gent que s’ en va per què té 16 anys o ja ha acabat el quart d’ ESO, que gràcies per coneixem, o per no coneixem per el simple fet de escoltar-los, però sembla una mica trist. Bah, repeteixo tota l’ estona la mateixa frase.


P.D.: No m’ he pogut estar de penjar la foto, m’ encanta com queda aqui en Ray ¬/////¬

Como despertarse

Puse los pies en el suelo. El despertador como cada amaña, havia sonado con fuerza y hacia un efecto que aunque te resistieras acababas yendo hasta la estantería de la otra banda de la habitación. Debíamos estar locos, cuando decidimos que lo pondríamos ahí, pero al menos surgía un efecto. Me despertaba. La manera sistemática en que lo hicimos fue gracias al cerebro de mi mujer, una de las empleadas más valoradas de su plantilla. Su trabajo de decoradora de casas, nos llevo a la conclusión, que dejara mi trabajo, ya que con sus ganancias teníamos para los dos, i de sobra.

A partir de que nos casamos, hace un año, mi tarea ha sido más bien buena. El único trabajo era desayunar, limpiar, mirar la tele, cenar, mirar la tele, comer y dormir. Creo, que para un hombre como yo estaba bien, pero al fin y al cabo, después de meses te cansas enseguida, y prefieres hacer otra cosa, como pasear, leer… o dibujar.

Pues allí me encontraba yo, encima de la cama desecha, y con los ojos medio cerrados, escuchando el despertador, sin pensar. De forma automática, me alce y fui al baño. Encendí la radio mientras me ponía el bernus encima de los gaiumbos que llevaba para dormir, ya que con el calor, era imposible ponerse pijama. Encendí la radio, donde sonaba una canción desconocida para mí, y puse a cantarla, sin abrir la boca.

Me quede parpadeando, mientras observaba mi rostro.


La gente decía que lo tenia fino, y que con esos ojos verdes podía conquistar el mundo entero. Por los lados de mi boca, recorría el pelo duro de una barba medio marrón medio negra. La empecé a tocar sintiendo como picaban mis manos en entrar en contacto con ella. En el espejo, se veía claramente como me iba poniendo con diferentes posturas. Entonces me cerré en la tapa de vater, cerré los ojos, y empecé a reseguir mi nariz pequeña y los contornos de la cara, que parecía más bien cuadrada i rasposa, pero no “fina”. Encontré mi pelo erizado en la nuca y lo seguí, dándome cuenta de lo largo que estaba. Abrí mis ojos viendo que me estaba tocando el pelo negro, que me havia acompañado desde siempre.

Me quite las manos de encima, hi decidí cumplir mi objetivo. Cogí el gel que había en el armario, i empecé a esparcirlo por la cara. Acto seguido cogí con firmeza la cuchilla, y cuidadosamente empecé a quitarme la barba. La barba que me havia estado molestando desde hacía dos semanas. Tuve que ponerme algunos papelitos, para que no me sangrara las mejillas, ya que hacía tiempo que no me preocupaba de ese tipo de higiene. Había oído en alguna película, que la gente famosa se afeitaba al menos tres veces al día. Puede que yo no sea famoso, y tampoco quiero llegar tan lejos, pero al menos una vez cada dos días, me prepuse que lo haría.

La radio ya havia cambiando por lo menos 3 veces de canción, y todas no me parecían conocidas. Empecé a pensar, que el aislamiento que me havia propuesto, empezaba a ser demasiado, ya que era demasiado fácil perderte el mundo de la actualidad en aquel escondite de mundo, donde en un barrio donde se oía la opera de mis vecinos y poco más, por qué la calle era cerrada.