No estats sol en això. Deixem trencar aquest incòmode silenci. Deixem anar, i ser el primer en dir “ho sento”. Escoltem fins al final. Si em tires o em deixes KO. I si el mon necessita algú millor. Donem-li la raó, ara, ara, ara. Caminem en una mateixa fila. Donem llum al nostre camí i aprofitem el nostre temps. Muntem escales mecàniques més fredes que una presó.El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara...
I en aquest moment no podem tancar les parpelles sobre els nostres ulls ardents. La nostra memòria ens cobreix amb amics que coneixem. Com vapor que cau. Cadàvers d’ acer s’ estiren cap al sol que mor. Negres i fets mal bé, t’ atrapen i destrossen les teves carns com mans gelades que ratllen el teu cor, i això si es que encara tens alguna cosa a dins d’ això que li dius pit.
I desprès de veure el que vam veure, podem seguir reclamant la nostra innocència? I si el mon necessita algú millor, donem-li una altre raó ARA!
El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara... Diguem... que... tenim que fer...
+arale+.+D.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada