¿La vida o el sueño?

El meu temps s’ escola. Tinc tantes coses al cap, que perdo moments que haurien de ser inoblidables. Put ser es la primera vegada que tinc tanta responsabilitat a l’ esquena. Tinc que estar a teatre mentre tinc que estudiar per la prova de biologia, haig d’ anar amb l’ Helena, mentre estic a piscina... Ho vaig suportant, i més bé del que m’ hagués pensat. Hi ara ha arribat la hora de dormir, i ara... No puc dormir. Però els meus ulls es tanquen de la son, però igualment no puc. Juro que demà dormo fins les 3 cinquanta-cinc, I així recuperar tot el que he perdut en aquesta última setmana.

Pequeña proyección de algunos de mis pensamientos.

Hay momentos en la vida, donde tienes que cruzar la línea.

Es lo mismo que las puertas: se te abren y se te cierran.

Habrá quien estará encantado de que hayas echo el paso, habrá otros que te odiaran por el echo. Ahora mismo, me siento perdida. No duermo bien por la noche, i durante el día tengo momentos de euforia. Puedo hasta decir, que ahora mismo, por culpa de los altibajos, mi cabeza se auto tortura. Se convierte en locura. Un gusano que entra en mi mente, y se come todos los pensamientos buenos, mientras escupe los malos, porque le causa daño y los deja para mí, para que durante la noche los vaya devorando. Veo como mis oportunidades se desvanecen, pero ya no tengo ni fuerzas para conseguirlas de nuevo. Por favor, ¡vuelve estabilidad!

Que suerte que pronto se acabara.

Todas las pequeñas dudas.

Foto: Florence and the machine.
En memoria de Rambo, el gat, i d' en Lohan i en Gaes, els dos peixos.

Tenia pensat de fer una foto dels meus tres parells de sabates davant d’ una nova habitació, una nova casa, amb una frase, que explica tot el contingut d’ un dels meus texts, però, últimament aquest blog esta molt deixat, i crec que es una bona excusa per fer una entrada. Com el hi he dit en una seria de persones (que deuen ser les úniques que llegeixen el blog) tinc moltes idees per penjar-les, però a part de que són personals (i no es tracta d’ anar ensenyant la vida per internet) no sé com plantar-les en un paper.

Ara mateix estic en una... “Ciudad de disturbios”. Hi ha tant canvis a la meva vida, que de fet un concorda amb tots els altres. Dels pares passa a l’ escola, de la escola als amics, dels amics a tot... Ahir vam mirar aquella foto, de primer d’ ESO. M’ en recordo que vam començar a comentar com érem avans. Físicament, som mes o menys igual. Mentalment, cadascú ha crescut en bé o malament. Hi al final arribo a una conclusió: Si m’ aguessin dit fa 5 anys que estaria amb vosaltres, que em vestiria tal com em vesteixo ara i que els meus pares estarien divorciats... Segurament hauria reaccionat com hagués reaccionat ara si el meu jo del futur m’ ensenyes com seré...

I en definitiva. Ho’ s vull donar les gràcies... I gràcies, i gràcies, i gràaaaaacies... Per aquets primers anys d’ institut, i vida pròpiament dita. Em sento com quan em van explicar que en Mahomma va néixer dos vegades...

Aixo son classes?

I aquí estem, a classe de castellà, sense saber que fer. Bé, de fet els meus companys de classe (4 nois que estan jugant a cotxes online) si que saben que fer, i la professora també, acabant de corregir uns exàmens o uns blogs. Fuah, aniria a jugar al joc de la guitarra, però el IES com que es tan guay ha prohibit just aquella pagina. TRES DIES I AQUESTS DIES TANT INUTILS ON NO FEM RES (parlo d’ aquesta setmana) S’ HAURA ACABAT!

Voleu que ho’s expliqui el meu horari?

NOU MENYS CINC DEL MATÍ:
-Feu deures.
DEU MENYS CINC DEL MATÍ:
-Mirem peli

ONZE I VINT-I-CINC:
-Mirem peli

I així anar fent totes les hores. Jo em pregunto com poden vindre a l’ escola aquets que no fan res a classe. EM MORO D’ AVORRIMENT!

MARINAAA I FIGUEREES (8)

Hey ho! Estava mirant fotos d’ abans, juas, quants records. Sobretot he vist les del dia que vam anar a Figueres amb l’ Helena i la Marina, de “compres”. Com va molar! No crec que tornem a anar-hi totes tres juntes algun dia, però mira, mola veure fotos d’ abans (8). De totes em quedo amb aquestes:

Com molaven els vells temps xD. Però crec que ara encara mola més (8).

My chemical romance (II)

Després de tot els vaig conèixer així: Era un dia d’ avorriment, com casi cada dia en aquell pis, i estava a l’ ordinador amb la meva veïna, la Natàlia. Ella em va dir que miréssim vídeos dels sims (jo encara no tenia el joc i tampoc..., ejem) o sigui que vaig dir que val. Que tenia que fer si no? Uff! Es que l’ avorriment mata! Llavors vam començar a mirar vídeos fins arribar a traves de molts a un que deia “Cancer” i que es veia una nena amb els cabells rossos i dos cuetes. La Natàlia em va dir:

-Mirem aquest!
-Guay!


Vam començar a mirar-lo, la veritat es que posava trist el vídeo (anava de la típica historia d’ una nena que perd algun amic perquè es mort de càncer), però de seguida vaig dir “UALA, com mola la cançó!”. Desprès, quan s’ en va anar vaig començar a buscar informació i més cançons sobre aquell grup, i ho vaig ensenyar a l’ Helena. De l’ Helena, al cap d’uns mesos vam veure que la Carla havia penjat una foto de My chemical Romance al metroflog i nosaltres palpentes. Llavors també li va començar a agradar a l’ Arantxa. O no se amb quin ordre. Well, la qüestió es que estaven les quatre amigues pendents d’ un grup que mola.

A segon d’ ESO, vam continuar escoltant. CLAR QUE HO VAM SEGUIR ESCLTANT! Estàvem parlant tot el dia sobre ells i les conyes que fèiem amb els personatges! De fet, ara al final de curs, encara seguim igual, planejant el dia en que estarem mirant una altre vegada la web oficial i veurem en el TOUR “Espanya, Barcelona”.



Però durant aquest curs també em tingut la possibilitat de conèixer molta gent, i que segurament ens hauríem caigut bé, per que vulguem o no, ens assemblem bastant. Això en circumstancies normals. Per això dic com a l’ últim text, moltes gràcies per insultar-nos per l’ únic fuck fet de escoltar un grup de musica, o de passar de nosaltres per escoltar-los o per qualsevol cosa. PERQUE PER L’ ULTIM ALBUM QUE ES VAN DISFRASAR DE SOLDATS PER EL DISC, ELS VAN ETIQUETAR D’ EMOS. Cosa que NO HO SON. També voldria agrair a la gent que van dir que tots els fans de My chemical romance son uns emos que es tallen. No se com ho veieu això de si son emos o no, però ells mateixos ho van negar inclòs van dir que els i tenien mania (ho algú així rar).

Em fa pena tota la gent que ens ha mirat rar per portar la seva camisa o per cantar alguna cançó seva per el passadís, o que ha escrit notetes a la taula de l’ Helena (molt macos els dibuixos). No sé, realment no se que pensar de tot això. Ha sigut una pena, però com ja he dit, si algú no accepta tal com és, no cal ni conèixer-la. Encara que sincerament crec que hauria molat molt conèixer tota aquesta gent. Quina pena que els hi tingui mania a uns frikis que toquen i que els etiqueten d’ emos.


Adéu Antis, no sé si l’ any que ve ens tornarem a veure en algun lloc. No se qui és queda a l’ institut, no sé...

De fet, “My chemical romance fucking my life”, no?

De fet, és més o menys aixo el que ens espera

Un altre cap de setmana

Petit resum del que ha sigut el cap de setmana (afegint-hi dijous i divendres):

Matí del dijous: Avorriment a casa, i a la tarda recollir l’ habitació. Més tard a les cinc, hauria quedat amb l’ Arantxa, i l’ Emi ja estaria previst de que es quedes a dormir. Quan l’ Arantxa va arribar, vam anar a fer un vol per els contorns de la casa, parlant de la falsa que era la gent (guay). Cap a les set (no mirava gaire el rellotge, no en tinc (8)) tornada a casa. El meu pare no hi era i vam fer l’ intent de veure una pel·lícula. De seguida va venir, mentre l’ Arantxa ja havia rebut la trucada de la seva mare que estaria durant la nit sola a casa. L’ Arantxa li pregunta al meu pare si es pot quedar a dormir, i ell accepta. L’ Emi ja havia arribat. Nosaltres vam començar a jugar a Monopoli i a l’ “escondite” (almenys jo) amb les petites.

Ja era nit. Amb l’ Arantxa vam, començar a buscar la pel·lícula “40 dias, 40 noches”. Buscant també vam trobar el Cd on hi han els vídeos de la festa d’ aniversari dels meus 10 anys. Al cap de mitja hora, les petites ja estaven dormint, i nosaltres mirant la pel·lícula. Dos hores més tard, ja estàvem adormides al sofà amb el mateix coixí.

Vuit del matí: Ens despertem i desprès de esmorzar anem a la fira de l’ artesania (o algu així raro). I que s’ ens acudeix fer? VISCA LA JONQUERA 16! Fins que vam sentir les vibracions d’ una bateria i ens va portar a una carpa on hi actuaven uns tius que tocaven sevillanes (si, amb banjos, bateries i guitarres elèctriques). Al cap d’ una bona estona així i que la meva acompanyant mires prou el pianista (¬¬) vam seguir el nostre camí fins el... FABULOS MON DELS CULUMPIUS AL COSTAT DEL TEATRE-JARDÍ! A la tarda vam anar a la caseta (aquella cosa rara) i cap a les set també (resulta que es el numero màgic, aquest numero...) vam anar tirant a casa, i l’ Arantxa s’ en va anar per dos horetes. A les 8 i mitja, Elyse a casa la mare, i jo trucant l’ Arantxa per què vingués a la plaça del Canet.

Al cap de mitja hora, quan ja ho teníem tot solucionat més o menys, vam anar per fi a... Figueres! Però un altre vegada a la fira de artesania, i allà vam trobar la COMPANYA del meu pare... Well, vam anar a menjar a casa d’ una amiga de la Dolors (la acompanyant) i allà vam conèixer els acompanyants del que seria la nit (almenys fins les dotze i mitja).

Dit i fet, a fires! On l’ Adria (1r ESO) va aconseguir 4 MP3 (que per cert els va anar repartint ‘-‘-‘). Barco pirata, granota (amb cinturó descordat i xiclets volant). I a les 12 i mitjaaa..... BARRAQUEEEEES!!!!!

La veritat es que m’ imaginava una cosa molt pitjor, però “no esta mal”. Yeee (8)

De fet el dissabte i el diumenge no tinc gaire per dir, ja que em vaig estar durant dos dies sofrint mentre mirava Camp Rock i la Juana Muntanya... Ufff.. Menys la tarda del diumenge que vaig anar a la fira que feia la meva mare i vaig caminar durant tota la tarda, o sigui que entre la sortida de la depuradora i anar fins un castell que estava “a prop” (es ironia ¬¬) tinc els peus quadrats. I comença un altre setmana amb els cabells de punta. Us ho recomano, no us dutxeu avanç d’ anar a dormir.

El segon

Avui, segon ensaig del nostre grup. Si es que s’ en pot dir “assaig”, ja que, hem fet de tot menys tocar, a part de la ultima mitja hora que hem fet alguna cançó. Tot va anar ràpid: ens trobem, anem a buscar micròfon (als xinus), casa, mig tocant mig cotxe i finalment toquem.

Ha molat, perquè a més a més de les quatre pringades ha vingut un super-mega-hiper teclat, per completar una mica, encara que només feia d’ helicòpter (algun dia que necessitem teclat t’ho diem xD) però, el nostre grup esta ideat per fer “punk rock” ho algú així, que no sigui tipo “tecno”.

A més, avui és l’ aniversari de una de les components (la vocals) i la guitarra ha portat un pastís, juju.

I aquí tenim el dia d’ avui!