
Hola.
La imatge és d’ un grup de rock simfònic, que en podríem dir que s’ acosta molt a l’ espiritualisme i a l’ idea de “relax total” (encara que la seva música et pot posar nerviós). Les cançons també poden semblar que siguin d’ un rock psicodelic. El grup és diu “Vidus” i son de Barcelona, no tan lluny de casa.
Tot el que som, tot el que som... Son bales, ho dic en serio. Tot el que som, tot el que som son bales ho dic en serio... Tot el que som, SON BALES HO DIC EN SERIO. Com la pluja de plom, atravasaremels nostres fantasmes, per sempre, per sempre. Com espantaocells, que encenen aquesta flama. Cremarem junts, per sempre, per sempre. NO SAPS COM ET VULL DEMOSTRAR QUE ETS LA ÚNICA. Com un llit de roses hi ha una dotzena de raons en aquesta pistola. I mentre caiguem, en aquesta piscina de sang. I mentre ajuntem les nostres mans. I mentre caiguem. I en aquesta piscina de sang. I mentre caiguem, veure els teus ulls, en aquesta piscina de sang, trobaré els teus ulls. Ho dic de veritat, per sempre.



No estats sol en això. Deixem trencar aquest incòmode silenci. Deixem anar, i ser el primer en dir “ho sento”. Escoltem fins al final. Si em tires o em deixes KO. I si el mon necessita algú millor. Donem-li la raó, ara, ara, ara. Caminem en una mateixa fila. Donem llum al nostre camí i aprofitem el nostre temps. Muntem escales mecàniques més fredes que una presó.
uí sols. I si et quedes, tot el que estic preguntant es per... Mil cossos, un sobre l’ altre. Mai hauria pensat que en fossin tants, per ensenyar-te només el que estic pensant.
nfinita? Pots agafar aquest clau?? Netejarà aquest sentiment brut?
La quantitat de pastilles que prenc, neutralitza el beure que bec. I aquesta vanitat que trenco, em deixa viure la vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar... Well, triaré la vida que he escollit, no importa els amics que faci. I la bellesa que falsifico em deixa viure la meva vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar...
Emo de mierda. Esta seria la definición correcta para la fotografía. Por culpa de esta gente, la personas critican tanto el genero musical como la gente que se viste como tal o a los grupos que simplemente no los son pero por culpa de estas niñatas son conocidas por eso (y todos sabemos que me refiero a My chemical romance). No encuentro muy lógico a la gente que dice “BIEEEEN! SOY EMO Y ME CORTO LA BENAS!”. Si tuviera una depresión, aun se podría entender, pero si es para gritar que eres una puta emo o para decir “A VER QUIEN ES MÁS GUAY Y SE CORTA EL BRAZO ENTERA DE UNA P VEZ” y encima COLGAR-L
O A INTERNET, son gente que debería ir antes al psicólogo que la que se cortan por la depresión. Pero lo que me impresiona más es que LO GUELGUEN, algo tan personal!
Saps que val la pena lluitar quan no val la pena morir? T’ agafa el teu alè lluny d’ aquí i et sents ofegat? El pes del dolor fa fora l’ orgull i busques un lloc per amagar-te? Estàs arruïnat.
