diumenge, 19 de juliol del 2009

If we want


Hola.

diumenge, 12 de juliol del 2009

And I know, it hurts.

Pròxima setmana lluny de la possible rutina d’ estiu


Good bye, fucked darling

Lucas Masciano

"Me gustas quando vives"

Fuck'n'roll

La imatge és d’ un grup de rock simfònic, que en podríem dir que s’ acosta molt a l’ espiritualisme i a l’ idea de “relax total” (encara que la seva música et pot posar nerviós). Les cançons també poden semblar que siguin d’ un rock psicodelic. El grup és diu “Vidus” i son de Barcelona, no tan lluny de casa.

Poso la foto perquè, em va agra... Em fa por.

dijous, 9 de juliol del 2009

Amants de demolició

Dona la ma dels teus glacials de tristesa, i llavors jo et dic “podríem anar per la carretera amb el bagul de municions. Acabaria els meus dies amb tu en un pluja de bales”. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi i desprès de totes les coses que hem passat junts... Conduiria fins la fi amb tu. Un magatzem d’ alcohol o dos, mantindran el dipòsit de gasolina pler. I em sento com si no quedes res per fer, només demostrar-te el que soc i seguir fugint. Però aquesta vegada, o dic de veritat. Et faré saber l’ ho molt que signifiques per mi, com la neu que cau d’ un cel clar. Fins al final de tot. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Fins al final, fins aquesta piscina de sang. Fins això, ho dic de veritat, ho dic de veritat, fins al final de... Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Però aquesta vegada, els hi demostrarem, els hi demostrarem a tots el que valem. Com la neu cau, d’ un cel clar. Fins al final de...
Tot el que som, tot el que som... Son bales, ho dic en serio. Tot el que som, tot el que som son bales ho dic en serio... Tot el que som, SON BALES HO DIC EN SERIO. Com la pluja de plom, atravasaremels nostres fantasmes, per sempre, per sempre. Com espantaocells, que encenen aquesta flama. Cremarem junts, per sempre, per sempre. NO SAPS COM ET VULL DEMOSTRAR QUE ETS LA ÚNICA. Com un llit de roses hi ha una dotzena de raons en aquesta pistola. I mentre caiguem, en aquesta piscina de sang. I mentre ajuntem les nostres mans. I mentre caiguem. I en aquesta piscina de sang. I mentre caiguem, veure els teus ulls, en aquesta piscina de sang, trobaré els teus ulls. Ho dic de veritat, per sempre.

Cubicles

Aquest es el soroll irritant de les notetes d’ amor. Afoguen aquest color gris, de les finestres tacades. I la opinió de fora es estèril i estic només dos cubs a baix. Jo fotocopiaria totes les coses que podríem ser, si tinguessis el temps suficient per notar-me. Però tu no pots ara, no el culpo i això no es la seva culpa, que mai ningú fa.

Però ja no treballes més aquí. Només treballes la tercera part de quatre. I ells podrien emplenar el teu lloc. Un substitut temporal per a la teva cara. Això passa tota l’ estona, i no puc fer més que pensar que moriré sol.

Llavors gastaré el meu temps amb visitants, una condició que es terminal. En aquest romance de cantimplora, i la seva vinguda cap a un final. Nosaltres podríem estar en un parc i ballar amb un arbre, donant petades contra lamines i nosaltres veiem una platja fosca amb una vista negra, com les clavades de les plantes, que trenquen la nostra caiguda.

A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. Viure, respiraré i moriré sol. A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. A vegades penso que prefereixo morir sol. TOMA! Penso que m’ agradaria morir sol.

Aquest es el millor dia de tots


I podem córrer en el taló d’ aquest engranatges i del cuir. A cada hora el “tic-tac” cop dels monitors com ells ens van fer apartar la vista quan estàvem a la sala d’ emergències. I als nostres llits, podia sentir-lo respirar amb l’ ajuda de fredes maquines.

Cada hora, durant l’ hora, ells dibuixaven sang.

Well, vaig sentir que no podria tornar a agafar una altre dia dins aquell lloc. De somnis silenciosos mai en despertem i en aquesta promesa que ara farem, ulls sense estrelles per el bé del cel, però el sento igualment. Well, vaig pensar que l’ havia sentit. Digues que m’ agrades, ens podríem escapar. No tenim per que quedar-nos, quedar-nos en aquest lloc.

Un dia, aquest dia, seguirem caient. Vas deixar al meu cor una ferida oberta, i l’ estimo per... Aquest dia, un dia seguirem caient. Aquest dia, un dia ens tindré que guardar tots a la caixa forta. I si mai tornem a dormir, això mai s’ acabaria. Well, vaig pensar que l’ havia sentit dir-me, que aniríem lluny, lluny com puguem i que no em puc quedar. Un dia ens escaparem.

dimecres, 8 de juliol del 2009

Atardeceres tempranos sobre Monroeville

Amaneceres tardíos y atardeceres tempranos, como mis escenas favoritas. Entonces juntábamos nuestras manos y el mundo era perfecto, como en la pantalla. Y todo el tiempo mientras nos entregábamos, distinguiendo tu cara entre la multitud. Subiendo y bajando escaleras, peniques i frías fuentes. Ascensores i ventas a mitad de precio. Atrapados en aquellas montañas, huyendo y ocultándome contigo. Nunca pensé que me encontrarían aquí. Sin saber que habías cambiado por solo un mordisco, los ahuyente a todos solo para abrazarte fuerte.



¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con eso en la cabeza. ¿Pero importaría algo, si ya estuvieses muerta? ¿Y debería estar impactado por lo último que dijiste? Antes de que aprieta este gatillo, tus ojos manchados y vacíos. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con esto en la cabeza ¿Y importaría algo, si ya estuvieses muerta? Antes de que apriete este gatillo, tus ojos manchados y vacíos… En su interior dicen que me quisiste. Me haces las cosas más difíciles. Y estas palabras no cambian nada, ahora que tu cuerpo yace. Y no hay sitio en este infierno, ni hay sitio en el siguiente. Y nuestros recuerdos nos vencen, y acabaré con esta agonía. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? ¿Pero ha notado alguien, que hay un cadáver debajo esta cama?

Horitzons i tornades

No estats sol en això. Deixem trencar aquest incòmode silenci. Deixem anar, i ser el primer en dir “ho sento”. Escoltem fins al final. Si em tires o em deixes KO. I si el mon necessita algú millor. Donem-li la raó, ara, ara, ara. Caminem en una mateixa fila. Donem llum al nostre camí i aprofitem el nostre temps. Muntem escales mecàniques més fredes que una presó.

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara...

I en aquest moment no podem tancar les parpelles sobre els nostres ulls ardents. La nostra memòria ens cobreix amb amics que coneixem. Com vapor que cau. Cadàvers d’ acer s’ estiren cap al sol que mor. Negres i fets mal bé, t’ atrapen i destrossen les teves carns com mans gelades que ratllen el teu cor, i això si es que encara tens alguna cosa a dins d’ això que li dius pit.

I desprès de veure el que vam veure, podem seguir reclamant la nostra innocència? I si el mon necessita algú millor, donem-li una altre raó ARA!

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara... Diguem... que... tenim que fer...

De cap per a Halos


Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. I mentre els fragments del meu crani comencin a caure, que caiguin a la teva llengua com pols de fada, pensa amb coses felices.

I volarem cap a casa, volarem cap a casa... Tu i jo, volarem a casa!!!

VINGAAA!!!

Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. ARA

Volarem a casa, volarem a casa... Tu i jo, volarem a casa. Sincerament, això es lo que li vaig dir. Lo que li vaig dir.

VINGAAA!!!

Pensa amb pensaments feliços, pensa amb pensaments feliços...

La nostra senyora de penes

Podríem ser perfectes una altre nit i morir-nos com amants sense sort quan lluitem. I podríem començar aquest romance. I si ets llest per sofrir, agafa la meva ma i llavors resoldrem el misteri de la acceleració de la gravetat. Aquest enigma de venjança. Si us plau, enteneu, té que ser així.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por.

Només tenim una oportunitat per posar-li fi a això. I crucificar a la santa patrona de les baralles de navalles. Tu ho vas dir, no som celebritats. Fem foc i ens podrim. Ells moren de tres en tres. T’ ho faré entendre i podràs canviar-me per una aparició.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a...

Confiança vas dir. Qui va ficar aquestes paraules al teu cap? Oh, que equivocats vam estar al pensar que la immortalitat significava no morir mai.

Aixecat. Agafa la meva puta ma. Agafa la meva puta...

Aixecat d’ una puta vegada. No les hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por...

PER QUE LES MEVES MANS ESTAN RODEJANT EL TEU COLL.

Afogament de leccions

Sense fer soroll la vaig agafar, i vestida de vermell i blau vaig apretar, imaginàriament, un vestit de novia, que no pots dur al meu davant. Un peto de despedida. Anem a dir-te adéu, la centessima vegada. I desprès, demà, farem això un altre vegada.

La vaig arrestar, la vaig posar a fora, i allà al darrere, la vaig deixar, on ningú la pogués veure. Sense vida, freda, en aquell pou. I veure aquest moment, va ser suportable per mi. Un peto de despedida . Anem a dir-te adéu, la centèsima vegada. I desprès, demà, farem aixo un altre vegada.

Mai vaig pensar que seria d’ aquesta manera, només tu i jo estem aquí sols. I si et quedes, tot el que estic preguntant es per... Mil cossos, un sobre l’ altre. Mai hauria pensat que en fossin tants, per ensenyar-te només el que estic pensant.

I seguiré fent-ne més, només per provar que estimo cada polze de raó. Tot el que estic preguntant es per...

VINGA!

Aquestes mans estan tacades de vermell, per les vegades que t’ he matat, i desprès podrem netejar l’ anell de compromís amb verí. Riurem fins morir. I celebrem el fi de les coses, amb cava barat.

Sense, sense fer soroll. Sense, sense fer soroll. I et desitjo lluny. Sense, sense fer soroll. I ET DESITJO LLUNY.

"Els vampirs mai et faran mal"

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va dins la terra. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau cap al meu cor. I si ells m’ agafen i el s’ en va. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i... Clava’m el clau en el meu cor.

I si el sol torna, ens destrossarà la pell en aquell instant els nostres ossos... I despres, com la navalla d’ afaitar, les dents fines i blanques arrancaran els nostres colls. El vaig veure allà. Que algú em porti un doctor, algú em porti una església. On ells puguin escampar aquest verí que estossega el forat. I tens que guardar la teva anima, com un secret al seu coll. I si ells venen i m’ agafen, si tu poses el clau sobre el meu cor...

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va, I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i...

Pots agafar aquest clau?? Emplenarà això els nostres cors dels pensaments del cel de la nit infinita? Pots agafar aquest clau?? Netejarà aquest sentiment brut?

I ara el nightclub, ha posat una nova etapa per ells, com ella va dir. Li fotrem un tir a l’ aigua beneita, com el whisky barat, que ells sempre estan allà. Que algú m’ aconsegueixi un doctor, que algú cridi a l’ infermera! I algú em compra roses, i algú va cremar la església. Caminem amb cadàvers, i conduïm en aquest cotxe fúnebre. I algú salva la meva anima aquesta nit, si us plau, salva la meva anima!

I aquest dies he cuidat tan el temps, i aquest dies he cuidat tan el temps, com aquest dies ens cuiden tan d’ aquesta nit.

Mai els deixaré, mai els deixaré, mai els deixaré fer mal aquesta nit. Mai els deixaré, no els podré oblidar, mai els deixaré, promesa.

Pots estacar el meu cor? Pots estacar el meu cor? Pots estacar-me avanç que el sol s’ en vagi?

I com sempre, innocent com muntanyes russes, la fatalitat sembles fantasmes a la neu i no tens ni idea, del que va en contra, perquè he vist que s’ assemblen a les accions de ser perfectes com si fossin les motoserras esterlines de plata, que van caient a mars.

Carinyo, aquest mirall no és prou gran per els dos

La quantitat de pastilles que prenc, neutralitza el beure que bec. I aquesta vanitat que trenco, em deixa viure la vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar... Well, triaré la vida que he escollit, no importa els amics que faci. I la bellesa que falsifico em deixa viure la meva vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar...

I pots cridar tot el que vulguis, no m’ importa molt... Al final seràs jo, no funcionem, no funcionem... I no pots tocar el meu germà, i no et pots quedar els meus amics. Ho he estat pensant, no importa el temps. Ho he vist.

Well, espero que no m’ equivoqui per les noticies, que vaig escoltar quan em vaig despertar. I es difícil dir que estic mogut, per les opcions que faig. I, well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena deixem entrar... No funcionem.

I no et pots quedar amb el meu germà, i no et pots Fuckear els meus amics!

Mai més, mai...

Romance

“Et vaig donar les meves bales, tu em vas donar el teu amor”

23 de juliol de 2002

dimarts, 7 de juliol del 2009

·EMO DE MIERDA.

Emo de mierda. Esta seria la definición correcta para la fotografía. Por culpa de esta gente, la personas critican tanto el genero musical como la gente que se viste como tal o a los grupos que simplemente no los son pero por culpa de estas niñatas son conocidas por eso (y todos sabemos que me refiero a My chemical romance). No encuentro muy lógico a la gente que dice “BIEEEEN! SOY EMO Y ME CORTO LA BENAS!”. Si tuviera una depresión, aun se podría entender, pero si es para gritar que eres una puta emo o para decir “A VER QUIEN ES MÁS GUAY Y SE CORTA EL BRAZO ENTERA DE UNA P VEZ” y encima COLGAR-LO A INTERNET, son gente que debería ir antes al psicólogo que la que se cortan por la depresión. Pero lo que me impresiona más es que LO GUELGUEN, algo tan personal!

Ya se que no os llega la sangre a la cabeza primero por cortaros y después mostrarlo al publico. Solo os falta el megáfono gritando “soy emo, me gusta my chemical romance y me corto”, aunque yo ya no sé si usáis el megáfono o no. Muchos diréis que soy emos solo por la moda, aunque da asco, la verdad, y puede que esa sea la razón que lo colgáis, pero, igualmente, ¿¿¿como se os ocurre??? Esa carta ÉS para criticaros, por que hay un momento en que estas harta que te confundan por esa gentuza que solo vive para desangrarse por allí. O como aquella chica que se suicido por el grupo, en Inglaterra. Dios, donde tenéis la cabeza?

Por cierto, por el bien de todos, dejad de cortaros. DAIS ASCO. He escrito la carta en español por si alguien de fuera se pasa por mi blog, o le da pena leer en catalán (aunque a mi me da más pena el mismo echo).

_transtornada_ @ 17-06-2009 dijo:
oLa
genial lo k skribiste
no zabia k eraz emo
k bien
m enkanto la kortada k dise kill me
x)

Gracias. Atentamente, una no anti-emo, pero si anti-suicidios-sin-ningún-sentido (y no confundáis anti-emo con emo, discapacitados T_T).

dilluns, 6 de juliol del 2009

21 armes

Saps que val la pena lluitar quan no val la pena morir? T’ agafa el teu alè lluny d’ aquí i et sents ofegat? El pes del dolor fa fora l’ orgull i busques un lloc per amagar-te? Estàs arruïnat.

Una, 21 armes, s’ acosten baix el teu braç, deixa la lluita. Una, 21 armes, llencen els seus braços, en el cel.

Quan estàs al final del camí i has perdut tot el control. I els teus pensaments ja s’ en van, quan la teva ment trenca l’ esperit de la teva anima. Els teus passeigs sobre el cristall trencat i la ressaca no passaran. Res construït per tu dura. Estàs arruïnat.

Has intentat viure de tu mateix quan vas cremar la casa? Vas estar molt a prop del foc? Com un mentider que busca un perdo d’ una PEDRA.

Quan és hora de viure i deixar de morir, i no pots aconseguir un altre intent. Alguna cosa dins aquest cor ha mort. Estàs arruïnat.

Una, 21 armes, s’ acosten baix el teu braç, deixa la lluita. Una, 21 armes, llencen els seus braços, en el cel. Tu i jo.


Estàs en ruïnes.

Al mig del camí


Mig mort, una tercera part viva i una quarta per el mig del camí. No és rodegi per la gent, vostè l’ odia, crida cap a fora la casa del camí i tira al terra, la porta del jardí.

Bueno, jo mai, mai, quan estàvem junts, uns punks amb armes, que seguien la moda amb les cintes i les furgonetes i les esquadrilles, del clan de l’ home-mico alt amb una petita nena al costat.

Que m’ estàs fent? No ho se, ho se, ho se, ho se… Allà hi va vindre una pausa i el té.

Bueno, mai, mai tallaré amb vosaltres que estem junts, amb la droga i que només ho fan de costat. Amb les cintes i les admiradores i esquadrilles, del clan de l’ home-mico alt amb una petita nena al costat.

Bueno vaig a… mai, mai, una vegada quan estàvem junts, esperant el que repartien, com ell fa cua a dintre, a diiiiiiiiiintre … el cementiri.



Mig mort, una tercera part viva i una quarta per el mig del camí.

diumenge, 5 de juliol del 2009

¡HASTA LUEGO!



Des de fa uns dies em vaig enterar del perquè la gira es deia “HASTA LUEGO” y en la pancarta que anunciaven el concert a roses, es veia els tres components anant-se’n i en Dani dient adéu amb la ma. Un adéu de veritat. El canto del loco és separa, i ahir vaig anar a veure el meu últim seu concert a roses. Com va dir el cantant, “l’ electricitat i l’ aigua no és porten gaire bé”, hi va haver errors tècnics. Però sincerament, em d’ agrair que no ha plogut a la nit.

El concert crec que va ser genial, tan per l’ ambient com tots els fans, com el cantant interactuava amb els fans i sobretot, que com a última gira (almenys fins d’ aquí uns anys), van recopilar els èxits de cada CD. Si algú encara no te entrada per els pròxims llocs on hi aniran, recomano que se’l agafi. I... res més a dir.

dijous, 2 de juliol del 2009

Un altre caseta dels sims.





Crec que esta prou bé. Trenta-sis minuts.