I podem córrer en el taló d’ aquest engranatges i del cuir. A cada hora el “tic-tac” cop dels monitors com ells ens van fer apartar la vista quan estàvem a la sala d’ emergències. I als nostres llits, podia sentir-lo respirar amb l’ ajuda de fredes maquines.
Cada hora, durant l’ hora, ells dibuixaven sang.
Well, vaig sentir que no podria tornar a agafar una altre dia dins aquell lloc. De somnis silenciosos mai en despertem i en aquesta promesa que ara farem, ulls sense estrelles per el bé del cel, però el sento igualment. Well, vaig pensar que l’ havia sentit. Digues que m’ agrades, ens podríem escapar. No tenim per que quedar-nos, quedar-nos en aquest lloc.
Un dia, aquest dia, seguirem caient. Vas deixar al meu cor una ferida oberta, i l’ estimo per... Aquest dia, un dia seguirem caient. Aquest dia, un dia ens tindré que guardar tots a la caixa forta. I si mai tornem a dormir, això mai s’ acabaria. Well, vaig pensar que l’ havia sentit dir-me, que aniríem lluny, lluny com puguem i que no em puc quedar. Un dia ens escaparem.
+arale+.+D.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada