Please, don't get me wrong

Skins: primera temporada

Skins els vaig conèixer a traves de l’ Arantxa. Em deia que per la neox feien un “programa guapiiiiiissim”. Llavors el dia que vaig tindré TDT (que això va ser quan vaig anar un dia per casualitat un diumenge a casa del meu avi) ho vaig veure. Almenys ho vaig intentar, perquè si no ho tancava es quedaven traumatitzats i jo amb càstig per mirar coses que no puc mirar...

Més tard, resignada de que no la podria mirar, a part de perquè no tenia la TDT a casa, doncs vaig començar a buscar-ho per internet... El poc tros que havia pogut veure, era... “guapiiiiiiissimmmmm” (i vaig veure el que crec que es el pitjor capítol aquell dia... Si arriba a ser del guapos...). Buscava, buscava... Tots els links, em donaven a webs porno o a un camí sense final. I ho vaig deixar durant un temps... Però a Brussel•les, a la parada del metro, just a la parada del metro, al meu costat, hi havia una noia d’ uns 18 anys, amb els cabells molt arrissats i llargs, d’ un color marro, que se’ls hi queia per els costats, i que amb els seus ulls brillants veia com aguantava un objecte... Puff... L’ estómac s’ em va regirar... era la 1ª temporada de Skins. Quan vaig tornar a Espanya o vaig buscar, i ho vaig trobar. No era descarrega, era encara millor, la versió original amb subtítols pel youtube.

Crec que el que més m’ agradava de Skins, es que trencava amb totes les perspectives de les series que havia vist fins el dia d’ ahir (les típiques series, que sempre son les mateixes d’ antena3). Cada personatge tenia la seva personalitat, la seva mania, i a diferencia de Física o Química, era que la sèrie només es centrava amb ells, no amb els professors o pares, només amb ells. Cada capítol era d’ un personatge, i agafava la seva perspectiva... És realista.I com que Skins va sobre adolescents, com que els protagonistes de la segona i primera temporada ja s’ havien fet adults... VAN CANVIAR TOTS ELS PROTAGONISTES PER GENT ALTRES ADOLESCENTS COMPLETAMENT DIFERENTS. Uff, quan es va acabar la segona temporada tenia moltissima por de que l’ allarguessin i que ho convertissin en basura. I no, ho han sabut manipular.

Feia setmanes que volia escriure això, i no m’ ha sortit com ho volia escriure, però, la idea ha arribat, no?


“Skins es una de esas pocas series que cala entre su público con historias inusualmente auténticas".

Gataley.

Skins: tercera temporada

Todas las pequeñas dudas.

Foto: Florence and the machine.
En memoria de Rambo, el gat, i d' en Lohan i en Gaes, els dos peixos.

Tenia pensat de fer una foto dels meus tres parells de sabates davant d’ una nova habitació, una nova casa, amb una frase, que explica tot el contingut d’ un dels meus texts, però, últimament aquest blog esta molt deixat, i crec que es una bona excusa per fer una entrada. Com el hi he dit en una seria de persones (que deuen ser les úniques que llegeixen el blog) tinc moltes idees per penjar-les, però a part de que són personals (i no es tracta d’ anar ensenyant la vida per internet) no sé com plantar-les en un paper.

Ara mateix estic en una... “Ciudad de disturbios”. Hi ha tant canvis a la meva vida, que de fet un concorda amb tots els altres. Dels pares passa a l’ escola, de la escola als amics, dels amics a tot... Ahir vam mirar aquella foto, de primer d’ ESO. M’ en recordo que vam començar a comentar com érem avans. Físicament, som mes o menys igual. Mentalment, cadascú ha crescut en bé o malament. Hi al final arribo a una conclusió: Si m’ aguessin dit fa 5 anys que estaria amb vosaltres, que em vestiria tal com em vesteixo ara i que els meus pares estarien divorciats... Segurament hauria reaccionat com hagués reaccionat ara si el meu jo del futur m’ ensenyes com seré...

I en definitiva. Ho’ s vull donar les gràcies... I gràcies, i gràcies, i gràaaaaacies... Per aquets primers anys d’ institut, i vida pròpiament dita. Em sento com quan em van explicar que en Mahomma va néixer dos vegades...

A capella

Algun dia ho aconseguirem ...

Skins