Afogament de leccions

Sense fer soroll la vaig agafar, i vestida de vermell i blau vaig apretar, imaginàriament, un vestit de novia, que no pots dur al meu davant. Un peto de despedida. Anem a dir-te adéu, la centessima vegada. I desprès, demà, farem això un altre vegada.

La vaig arrestar, la vaig posar a fora, i allà al darrere, la vaig deixar, on ningú la pogués veure. Sense vida, freda, en aquell pou. I veure aquest moment, va ser suportable per mi. Un peto de despedida . Anem a dir-te adéu, la centèsima vegada. I desprès, demà, farem aixo un altre vegada.

Mai vaig pensar que seria d’ aquesta manera, només tu i jo estem aquí sols. I si et quedes, tot el que estic preguntant es per... Mil cossos, un sobre l’ altre. Mai hauria pensat que en fossin tants, per ensenyar-te només el que estic pensant.

I seguiré fent-ne més, només per provar que estimo cada polze de raó. Tot el que estic preguntant es per...

VINGA!

Aquestes mans estan tacades de vermell, per les vegades que t’ he matat, i desprès podrem netejar l’ anell de compromís amb verí. Riurem fins morir. I celebrem el fi de les coses, amb cava barat.

Sense, sense fer soroll. Sense, sense fer soroll. I et desitjo lluny. Sense, sense fer soroll. I ET DESITJO LLUNY.