My chemical romance

My chemical romance… My chemical romance, personalment, no m’ ha salvat la vida, però si que m’ ha alegrat uns quants dies i m’ ha ajudat a superar alguns moments, o a fer-me amic d’ algú, o per caure malament a gent que ni coneixo, i que hauria estat interessant coneix-la, però que per el simple fet de escoltar la seva música no he pogut fer-ho. Mira, si no m’ accepten tal com soc, crec que no val la pena canviar. Per què aquí ens trobem a amb una conversa que vaig tindré ahir, sobre si tu no ets tu, i tens aquesta falsa màscara també aniràs amb aquesta falsa gent.

Més igual si no he pogut conèixer per aquest fet. Però també gràcies a My chemical romance, hem passat moment les quatre que ara poden fer riure, però en el moment eren guays (recordant el punk que va amenaçar a l’ Helena). Well, no tinc gaire temps per fer un gran escrit, per què la meva mare m’ esta cridant que tanqui l’ ordinador. Però, ara que s’ acaba el curs, m’ agradaria dir a la gent que s’ en va per què té 16 anys o ja ha acabat el quart d’ ESO, que gràcies per coneixem, o per no coneixem per el simple fet de escoltar-los, però sembla una mica trist. Bah, repeteixo tota l’ estona la mateixa frase.


P.D.: No m’ he pogut estar de penjar la foto, m’ encanta com queda aqui en Ray ¬/////¬