La imatge del no res.

"No sabria dir-te exactament què era el que em va empènyer a fer-ho, però vaig néixer, si, i sense demanar res a canvi, crec. Simplement, estava allà, obrint els meus pulmons a la saliva mundial. D’això fa poc més d’una desena de milers de dies i un crit. Podria dir que des de llavors m’he deixat portar cap a aquest moment, cap a tu. De fet, tot el què fem és així, no? Sempre ha estat així, sempre ens deixem portar, cap a aquest moment, no? Tu creus que inventem alguna cosa? Possiblement estiguis aquí, llegint aquest text i que jo no hagi existit mai. Llavors tu qui ets? Som al principi d’incertesa i et puc asegurar que tot allò que hem fet són expressions que han passat a l’ombra del present, convertit ja en mite. Enllà de la finestra i més enllà. Tota la història plegada en una paraula, entre les seves lletres, en l’espai neutre de la base. Enllà de la finestra i més enllà. Sents la remor d’una plaça en la teva mirada. Així em sento a mi mateix. Parlar de mi és parlar de tu. I allò què sents, ara mateix, em significa. Jo sóc tu. Com un arbre desfullat que mira enrera per rebre la tardor.

Sovint veig en la ficció l’única realitat posible, és cert. Però què és sinó una imatge fixa en el temps, la vida? Un camí que és individual, diuen, però que nosaltres hem decidit fer plegats. La vida només és una. La veritat només és una. L’últim escull, després d’abolir el món, serà amb la poesia. Alliberats de la poesia caminarem convertits en l’horitzó d’una mirada. I tu ara escrius i jo llegeixo, clar.

També hi crec en això, si, en la imatge recíproca del no res. Aquest text és allò que ens uneix, no som altra cosa que el mateix. Sentim-nos."

"Monòleg interior per a ser escrit o llegit, Xavi Martinez"

¿La vida o el sueño?

El meu temps s’ escola. Tinc tantes coses al cap, que perdo moments que haurien de ser inoblidables. Put ser es la primera vegada que tinc tanta responsabilitat a l’ esquena. Tinc que estar a teatre mentre tinc que estudiar per la prova de biologia, haig d’ anar amb l’ Helena, mentre estic a piscina... Ho vaig suportant, i més bé del que m’ hagués pensat. Hi ara ha arribat la hora de dormir, i ara... No puc dormir. Però els meus ulls es tanquen de la son, però igualment no puc. Juro que demà dormo fins les 3 cinquanta-cinc, I així recuperar tot el que he perdut en aquesta última setmana.

Yaan

En memoria del pez suicida. t-23/10/09.

Ja veia que estaves molt panssit... Sempre he pensat que et moriries per intentare menjar el teu company.

Deures i responsabilitats.

Pequeña proyección de algunos de mis pensamientos.

Hay momentos en la vida, donde tienes que cruzar la línea.

Es lo mismo que las puertas: se te abren y se te cierran.

Habrá quien estará encantado de que hayas echo el paso, habrá otros que te odiaran por el echo. Ahora mismo, me siento perdida. No duermo bien por la noche, i durante el día tengo momentos de euforia. Puedo hasta decir, que ahora mismo, por culpa de los altibajos, mi cabeza se auto tortura. Se convierte en locura. Un gusano que entra en mi mente, y se come todos los pensamientos buenos, mientras escupe los malos, porque le causa daño y los deja para mí, para que durante la noche los vaya devorando. Veo como mis oportunidades se desvanecen, pero ya no tengo ni fuerzas para conseguirlas de nuevo. Por favor, ¡vuelve estabilidad!

Que suerte que pronto se acabara.

Alex Turner

I´m going back to 505, If its a 7 hour flight or a 45 minute drive

 

Please, don't get me wrong

Skins: primera temporada

Skins els vaig conèixer a traves de l’ Arantxa. Em deia que per la neox feien un “programa guapiiiiiissim”. Llavors el dia que vaig tindré TDT (que això va ser quan vaig anar un dia per casualitat un diumenge a casa del meu avi) ho vaig veure. Almenys ho vaig intentar, perquè si no ho tancava es quedaven traumatitzats i jo amb càstig per mirar coses que no puc mirar...

Més tard, resignada de que no la podria mirar, a part de perquè no tenia la TDT a casa, doncs vaig començar a buscar-ho per internet... El poc tros que havia pogut veure, era... “guapiiiiiiissimmmmm” (i vaig veure el que crec que es el pitjor capítol aquell dia... Si arriba a ser del guapos...). Buscava, buscava... Tots els links, em donaven a webs porno o a un camí sense final. I ho vaig deixar durant un temps... Però a Brussel•les, a la parada del metro, just a la parada del metro, al meu costat, hi havia una noia d’ uns 18 anys, amb els cabells molt arrissats i llargs, d’ un color marro, que se’ls hi queia per els costats, i que amb els seus ulls brillants veia com aguantava un objecte... Puff... L’ estómac s’ em va regirar... era la 1ª temporada de Skins. Quan vaig tornar a Espanya o vaig buscar, i ho vaig trobar. No era descarrega, era encara millor, la versió original amb subtítols pel youtube.

Crec que el que més m’ agradava de Skins, es que trencava amb totes les perspectives de les series que havia vist fins el dia d’ ahir (les típiques series, que sempre son les mateixes d’ antena3). Cada personatge tenia la seva personalitat, la seva mania, i a diferencia de Física o Química, era que la sèrie només es centrava amb ells, no amb els professors o pares, només amb ells. Cada capítol era d’ un personatge, i agafava la seva perspectiva... És realista.I com que Skins va sobre adolescents, com que els protagonistes de la segona i primera temporada ja s’ havien fet adults... VAN CANVIAR TOTS ELS PROTAGONISTES PER GENT ALTRES ADOLESCENTS COMPLETAMENT DIFERENTS. Uff, quan es va acabar la segona temporada tenia moltissima por de que l’ allarguessin i que ho convertissin en basura. I no, ho han sabut manipular.

Feia setmanes que volia escriure això, i no m’ ha sortit com ho volia escriure, però, la idea ha arribat, no?


“Skins es una de esas pocas series que cala entre su público con historias inusualmente auténticas".

Gataley.

Skins: tercera temporada

Todas las pequeñas dudas.

Foto: Florence and the machine.
En memoria de Rambo, el gat, i d' en Lohan i en Gaes, els dos peixos.

Tenia pensat de fer una foto dels meus tres parells de sabates davant d’ una nova habitació, una nova casa, amb una frase, que explica tot el contingut d’ un dels meus texts, però, últimament aquest blog esta molt deixat, i crec que es una bona excusa per fer una entrada. Com el hi he dit en una seria de persones (que deuen ser les úniques que llegeixen el blog) tinc moltes idees per penjar-les, però a part de que són personals (i no es tracta d’ anar ensenyant la vida per internet) no sé com plantar-les en un paper.

Ara mateix estic en una... “Ciudad de disturbios”. Hi ha tant canvis a la meva vida, que de fet un concorda amb tots els altres. Dels pares passa a l’ escola, de la escola als amics, dels amics a tot... Ahir vam mirar aquella foto, de primer d’ ESO. M’ en recordo que vam començar a comentar com érem avans. Físicament, som mes o menys igual. Mentalment, cadascú ha crescut en bé o malament. Hi al final arribo a una conclusió: Si m’ aguessin dit fa 5 anys que estaria amb vosaltres, que em vestiria tal com em vesteixo ara i que els meus pares estarien divorciats... Segurament hauria reaccionat com hagués reaccionat ara si el meu jo del futur m’ ensenyes com seré...

I en definitiva. Ho’ s vull donar les gràcies... I gràcies, i gràcies, i gràaaaaacies... Per aquets primers anys d’ institut, i vida pròpiament dita. Em sento com quan em van explicar que en Mahomma va néixer dos vegades...

A capella

Algun dia ho aconseguirem ...

Skins

Julian Casablancas

Lo prometo

If you ever felt alone.
If you ever felt rejected.
If you ever felt confused.
If you ever felt lost.
If you ever felt anxious.
If you ever felt wrong.
If you ever felt wronged.
If you ever felt unclean.
If you ever felt ashamed.
If you ever felt curious.
If you ever felt... used.



Be prepared to feel revenge. Feel the romance.




My brutal romance.
My beautiful romance.
My miserable romance.
My X- Rated romance.
My harlequin romance.
My innocent romance.
My scandalous romance.
My water cooler romance.
MY CHEMICAL ROMANCE.

Error Genetico

“De pequeña no ibas a clase, te drogabas y te emborrachabas”.

ZODIACS

“Soy un ser eléctrico, en un mundo acuático”

Molt bon grup (8)

TIM BURTON

The world is ugly /el mundo es feo

The world is ugly, but you’re beautiful to me.

El mundo es feo, pero tú eres bello para mí.

Are you thinking of me? Like I’m thinking of you...

¿Estas pensando conmigo? Como yo pienso contigo…

I would say I’m sorry, but I really need to go,

Te diría “lo siento”, pero de verdad necesito irme.

I just wanted you to know.

Solo quería que lo supieras.

That the world is ugly, but you’re beautiful to me.

Que el mundo sea feo, pero tu eres bello para mi.

Are you thinking of me? Are you thinking of him?

¿Estas pensando conmigo? ¿Estas pensando en ello?

You can say, you’re sorry... but I think you both should go.

Puedes decir lo siento, pero pienso que debería irse.

I just wanted you to know.

Solo quería que lo supieras.

There’s an angel in my eye, and there’s a burden in my eyes.

Hay un ángel en mi ojo, y una carga en mis ojos.

I could get a new start, but I rather learn not try.

Podría conseguir un nuevo principio, pero aprendo a no intentar

I could find a new place, maybe no one knows my name.

Puedo encontrar un nuevo sitio, tal vez nadie sabe mi nombre.

But I think is just a phase

Pero pienso que solo es una fase.

Are you happy now?

¿Eres feliz ahora?

Now that you go...

Ahora que te vas...

What you came for?

¿Por que te acercaste?

Are you, are you happy now???

¿Eres, eres feliz ahora,

Now that you got.

Ahora que ya te entrometiste?

What you came for?

¿Por qué te acercaste?

Are you haaappy nooow?

¿Eres feliz ahora…?

If we want

Hola.

And I know, it hurts.

Pròxima setmana lluny de la possible rutina d’ estiu


Good bye, fucked darling

Lucas Masciano

"Me gustas quando vives"

Fuck'n'roll

La imatge és d’ un grup de rock simfònic, que en podríem dir que s’ acosta molt a l’ espiritualisme i a l’ idea de “relax total” (encara que la seva música et pot posar nerviós). Les cançons també poden semblar que siguin d’ un rock psicodelic. El grup és diu “Vidus” i son de Barcelona, no tan lluny de casa.

Poso la foto perquè, em va agra... Em fa por.

Amants de demolició

Dona la ma dels teus glacials de tristesa, i llavors jo et dic “podríem anar per la carretera amb el bagul de municions. Acabaria els meus dies amb tu en un pluja de bales”. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi i desprès de totes les coses que hem passat junts... Conduiria fins la fi amb tu. Un magatzem d’ alcohol o dos, mantindran el dipòsit de gasolina pler. I em sento com si no quedes res per fer, només demostrar-te el que soc i seguir fugint. Però aquesta vegada, o dic de veritat. Et faré saber l’ ho molt que signifiques per mi, com la neu que cau d’ un cel clar. Fins al final de tot. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Fins al final, fins aquesta piscina de sang. Fins això, ho dic de veritat, ho dic de veritat, fins al final de... Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Però aquesta vegada, els hi demostrarem, els hi demostrarem a tots el que valem. Com la neu cau, d’ un cel clar. Fins al final de...
Tot el que som, tot el que som... Son bales, ho dic en serio. Tot el que som, tot el que som son bales ho dic en serio... Tot el que som, SON BALES HO DIC EN SERIO. Com la pluja de plom, atravasaremels nostres fantasmes, per sempre, per sempre. Com espantaocells, que encenen aquesta flama. Cremarem junts, per sempre, per sempre. NO SAPS COM ET VULL DEMOSTRAR QUE ETS LA ÚNICA. Com un llit de roses hi ha una dotzena de raons en aquesta pistola. I mentre caiguem, en aquesta piscina de sang. I mentre ajuntem les nostres mans. I mentre caiguem. I en aquesta piscina de sang. I mentre caiguem, veure els teus ulls, en aquesta piscina de sang, trobaré els teus ulls. Ho dic de veritat, per sempre.

Cubicles

Aquest es el soroll irritant de les notetes d’ amor. Afoguen aquest color gris, de les finestres tacades. I la opinió de fora es estèril i estic només dos cubs a baix. Jo fotocopiaria totes les coses que podríem ser, si tinguessis el temps suficient per notar-me. Però tu no pots ara, no el culpo i això no es la seva culpa, que mai ningú fa.

Però ja no treballes més aquí. Només treballes la tercera part de quatre. I ells podrien emplenar el teu lloc. Un substitut temporal per a la teva cara. Això passa tota l’ estona, i no puc fer més que pensar que moriré sol.

Llavors gastaré el meu temps amb visitants, una condició que es terminal. En aquest romance de cantimplora, i la seva vinguda cap a un final. Nosaltres podríem estar en un parc i ballar amb un arbre, donant petades contra lamines i nosaltres veiem una platja fosca amb una vista negra, com les clavades de les plantes, que trenquen la nostra caiguda.

A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. Viure, respiraré i moriré sol. A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. A vegades penso que prefereixo morir sol. TOMA! Penso que m’ agradaria morir sol.

Aquest es el millor dia de tots

I podem córrer en el taló d’ aquest engranatges i del cuir. A cada hora el “tic-tac” cop dels monitors com ells ens van fer apartar la vista quan estàvem a la sala d’ emergències. I als nostres llits, podia sentir-lo respirar amb l’ ajuda de fredes maquines.

Cada hora, durant l’ hora, ells dibuixaven sang.

Well, vaig sentir que no podria tornar a agafar una altre dia dins aquell lloc. De somnis silenciosos mai en despertem i en aquesta promesa que ara farem, ulls sense estrelles per el bé del cel, però el sento igualment. Well, vaig pensar que l’ havia sentit. Digues que m’ agrades, ens podríem escapar. No tenim per que quedar-nos, quedar-nos en aquest lloc.

Un dia, aquest dia, seguirem caient. Vas deixar al meu cor una ferida oberta, i l’ estimo per... Aquest dia, un dia seguirem caient. Aquest dia, un dia ens tindré que guardar tots a la caixa forta. I si mai tornem a dormir, això mai s’ acabaria. Well, vaig pensar que l’ havia sentit dir-me, que aniríem lluny, lluny com puguem i que no em puc quedar. Un dia ens escaparem.

Atardeceres tempranos sobre Monroeville

Amaneceres tardíos y atardeceres tempranos, como mis escenas favoritas. Entonces juntábamos nuestras manos y el mundo era perfecto, como en la pantalla. Y todo el tiempo mientras nos entregábamos, distinguiendo tu cara entre la multitud. Subiendo y bajando escaleras, peniques i frías fuentes. Ascensores i ventas a mitad de precio. Atrapados en aquellas montañas, huyendo y ocultándome contigo. Nunca pensé que me encontrarían aquí. Sin saber que habías cambiado por solo un mordisco, los ahuyente a todos solo para abrazarte fuerte.



¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con eso en la cabeza. ¿Pero importaría algo, si ya estuvieses muerta? ¿Y debería estar impactado por lo último que dijiste? Antes de que aprieta este gatillo, tus ojos manchados y vacíos. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con esto en la cabeza ¿Y importaría algo, si ya estuvieses muerta? Antes de que apriete este gatillo, tus ojos manchados y vacíos… En su interior dicen que me quisiste. Me haces las cosas más difíciles. Y estas palabras no cambian nada, ahora que tu cuerpo yace. Y no hay sitio en este infierno, ni hay sitio en el siguiente. Y nuestros recuerdos nos vencen, y acabaré con esta agonía. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? ¿Pero ha notado alguien, que hay un cadáver debajo esta cama?

Horitzons i tornades

No estats sol en això. Deixem trencar aquest incòmode silenci. Deixem anar, i ser el primer en dir “ho sento”. Escoltem fins al final. Si em tires o em deixes KO. I si el mon necessita algú millor. Donem-li la raó, ara, ara, ara. Caminem en una mateixa fila. Donem llum al nostre camí i aprofitem el nostre temps. Muntem escales mecàniques més fredes que una presó.

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara...

I en aquest moment no podem tancar les parpelles sobre els nostres ulls ardents. La nostra memòria ens cobreix amb amics que coneixem. Com vapor que cau. Cadàvers d’ acer s’ estiren cap al sol que mor. Negres i fets mal bé, t’ atrapen i destrossen les teves carns com mans gelades que ratllen el teu cor, i això si es que encara tens alguna cosa a dins d’ això que li dius pit.

I desprès de veure el que vam veure, podem seguir reclamant la nostra innocència? I si el mon necessita algú millor, donem-li una altre raó ARA!

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara... Diguem... que... tenim que fer...

De cap per a Halos

Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. I mentre els fragments del meu crani comencin a caure, que caiguin a la teva llengua com pols de fada, pensa amb coses felices.

I volarem cap a casa, volarem cap a casa... Tu i jo, volarem a casa!!!

VINGAAA!!!

Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. ARA

Volarem a casa, volarem a casa... Tu i jo, volarem a casa. Sincerament, això es lo que li vaig dir. Lo que li vaig dir.

VINGAAA!!!

Pensa amb pensaments feliços, pensa amb pensaments feliços...

La nostra senyora de penes

Podríem ser perfectes una altre nit i morir-nos com amants sense sort quan lluitem. I podríem començar aquest romance. I si ets llest per sofrir, agafa la meva ma i llavors resoldrem el misteri de la acceleració de la gravetat. Aquest enigma de venjança. Si us plau, enteneu, té que ser així.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por.

Només tenim una oportunitat per posar-li fi a això. I crucificar a la santa patrona de les baralles de navalles. Tu ho vas dir, no som celebritats. Fem foc i ens podrim. Ells moren de tres en tres. T’ ho faré entendre i podràs canviar-me per una aparició.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a...

Confiança vas dir. Qui va ficar aquestes paraules al teu cap? Oh, que equivocats vam estar al pensar que la immortalitat significava no morir mai.

Aixecat. Agafa la meva puta ma. Agafa la meva puta...

Aixecat d’ una puta vegada. No les hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por...

PER QUE LES MEVES MANS ESTAN RODEJANT EL TEU COLL.

Afogament de leccions

Sense fer soroll la vaig agafar, i vestida de vermell i blau vaig apretar, imaginàriament, un vestit de novia, que no pots dur al meu davant. Un peto de despedida. Anem a dir-te adéu, la centessima vegada. I desprès, demà, farem això un altre vegada.

La vaig arrestar, la vaig posar a fora, i allà al darrere, la vaig deixar, on ningú la pogués veure. Sense vida, freda, en aquell pou. I veure aquest moment, va ser suportable per mi. Un peto de despedida . Anem a dir-te adéu, la centèsima vegada. I desprès, demà, farem aixo un altre vegada.

Mai vaig pensar que seria d’ aquesta manera, només tu i jo estem aquí sols. I si et quedes, tot el que estic preguntant es per... Mil cossos, un sobre l’ altre. Mai hauria pensat que en fossin tants, per ensenyar-te només el que estic pensant.

I seguiré fent-ne més, només per provar que estimo cada polze de raó. Tot el que estic preguntant es per...

VINGA!

Aquestes mans estan tacades de vermell, per les vegades que t’ he matat, i desprès podrem netejar l’ anell de compromís amb verí. Riurem fins morir. I celebrem el fi de les coses, amb cava barat.

Sense, sense fer soroll. Sense, sense fer soroll. I et desitjo lluny. Sense, sense fer soroll. I ET DESITJO LLUNY.

"Els vampirs mai et faran mal"

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va dins la terra. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau cap al meu cor. I si ells m’ agafen i el s’ en va. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i... Clava’m el clau en el meu cor.

I si el sol torna, ens destrossarà la pell en aquell instant els nostres ossos... I despres, com la navalla d’ afaitar, les dents fines i blanques arrancaran els nostres colls. El vaig veure allà. Que algú em porti un doctor, algú em porti una església. On ells puguin escampar aquest verí que estossega el forat. I tens que guardar la teva anima, com un secret al seu coll. I si ells venen i m’ agafen, si tu poses el clau sobre el meu cor...

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va, I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i...

Pots agafar aquest clau?? Emplenarà això els nostres cors dels pensaments del cel de la nit infinita? Pots agafar aquest clau?? Netejarà aquest sentiment brut?

I ara el nightclub, ha posat una nova etapa per ells, com ella va dir. Li fotrem un tir a l’ aigua beneita, com el whisky barat, que ells sempre estan allà. Que algú m’ aconsegueixi un doctor, que algú cridi a l’ infermera! I algú em compra roses, i algú va cremar la església. Caminem amb cadàvers, i conduïm en aquest cotxe fúnebre. I algú salva la meva anima aquesta nit, si us plau, salva la meva anima!

I aquest dies he cuidat tan el temps, i aquest dies he cuidat tan el temps, com aquest dies ens cuiden tan d’ aquesta nit.

Mai els deixaré, mai els deixaré, mai els deixaré fer mal aquesta nit. Mai els deixaré, no els podré oblidar, mai els deixaré, promesa.

Pots estacar el meu cor? Pots estacar el meu cor? Pots estacar-me avanç que el sol s’ en vagi?

I com sempre, innocent com muntanyes russes, la fatalitat sembles fantasmes a la neu i no tens ni idea, del que va en contra, perquè he vist que s’ assemblen a les accions de ser perfectes com si fossin les motoserras esterlines de plata, que van caient a mars.

Carinyo, aquest mirall no és prou gran per els dos

La quantitat de pastilles que prenc, neutralitza el beure que bec. I aquesta vanitat que trenco, em deixa viure la vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar... Well, triaré la vida que he escollit, no importa els amics que faci. I la bellesa que falsifico em deixa viure la meva vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar...

I pots cridar tot el que vulguis, no m’ importa molt... Al final seràs jo, no funcionem, no funcionem... I no pots tocar el meu germà, i no et pots quedar els meus amics. Ho he estat pensant, no importa el temps. Ho he vist.

Well, espero que no m’ equivoqui per les noticies, que vaig escoltar quan em vaig despertar. I es difícil dir que estic mogut, per les opcions que faig. I, well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena deixem entrar... No funcionem.

I no et pots quedar amb el meu germà, i no et pots Fuckear els meus amics!

Mai més, mai...

Romance

“Et vaig donar les meves bales, tu em vas donar el teu amor”

23 de juliol de 2002

·EMO DE MIERDA.

Emo de mierda. Esta seria la definición correcta para la fotografía. Por culpa de esta gente, la personas critican tanto el genero musical como la gente que se viste como tal o a los grupos que simplemente no los son pero por culpa de estas niñatas son conocidas por eso (y todos sabemos que me refiero a My chemical romance). No encuentro muy lógico a la gente que dice “BIEEEEN! SOY EMO Y ME CORTO LA BENAS!”. Si tuviera una depresión, aun se podría entender, pero si es para gritar que eres una puta emo o para decir “A VER QUIEN ES MÁS GUAY Y SE CORTA EL BRAZO ENTERA DE UNA P VEZ” y encima COLGAR-LO A INTERNET, son gente que debería ir antes al psicólogo que la que se cortan por la depresión. Pero lo que me impresiona más es que LO GUELGUEN, algo tan personal!

Ya se que no os llega la sangre a la cabeza primero por cortaros y después mostrarlo al publico. Solo os falta el megáfono gritando “soy emo, me gusta my chemical romance y me corto”, aunque yo ya no sé si usáis el megáfono o no. Muchos diréis que soy emos solo por la moda, aunque da asco, la verdad, y puede que esa sea la razón que lo colgáis, pero, igualmente, ¿¿¿como se os ocurre??? Esa carta ÉS para criticaros, por que hay un momento en que estas harta que te confundan por esa gentuza que solo vive para desangrarse por allí. O como aquella chica que se suicido por el grupo, en Inglaterra. Dios, donde tenéis la cabeza?

Por cierto, por el bien de todos, dejad de cortaros. DAIS ASCO. He escrito la carta en español por si alguien de fuera se pasa por mi blog, o le da pena leer en catalán (aunque a mi me da más pena el mismo echo).

_transtornada_ @ 17-06-2009 dijo:
oLa
genial lo k skribiste
no zabia k eraz emo
k bien
m enkanto la kortada k dise kill me
x)

Gracias. Atentamente, una no anti-emo, pero si anti-suicidios-sin-ningún-sentido (y no confundáis anti-emo con emo, discapacitados T_T).

21 armes

Saps que val la pena lluitar quan no val la pena morir? T’ agafa el teu alè lluny d’ aquí i et sents ofegat? El pes del dolor fa fora l’ orgull i busques un lloc per amagar-te? Estàs arruïnat.

Una, 21 armes, s’ acosten baix el teu braç, deixa la lluita. Una, 21 armes, llencen els seus braços, en el cel.

Quan estàs al final del camí i has perdut tot el control. I els teus pensaments ja s’ en van, quan la teva ment trenca l’ esperit de la teva anima. Els teus passeigs sobre el cristall trencat i la ressaca no passaran. Res construït per tu dura. Estàs arruïnat.

Has intentat viure de tu mateix quan vas cremar la casa? Vas estar molt a prop del foc? Com un mentider que busca un perdo d’ una PEDRA.

Quan és hora de viure i deixar de morir, i no pots aconseguir un altre intent. Alguna cosa dins aquest cor ha mort. Estàs arruïnat.

Una, 21 armes, s’ acosten baix el teu braç, deixa la lluita. Una, 21 armes, llencen els seus braços, en el cel. Tu i jo.


Estàs en ruïnes.

Al mig del camí

Mig mort, una tercera part viva i una quarta per el mig del camí. No és rodegi per la gent, vostè l’ odia, crida cap a fora la casa del camí i tira al terra, la porta del jardí.

Bueno, jo mai, mai, quan estàvem junts, uns punks amb armes, que seguien la moda amb les cintes i les furgonetes i les esquadrilles, del clan de l’ home-mico alt amb una petita nena al costat.

Que m’ estàs fent? No ho se, ho se, ho se, ho se… Allà hi va vindre una pausa i el té.

Bueno, mai, mai tallaré amb vosaltres que estem junts, amb la droga i que només ho fan de costat. Amb les cintes i les admiradores i esquadrilles, del clan de l’ home-mico alt amb una petita nena al costat.

Bueno vaig a… mai, mai, una vegada quan estàvem junts, esperant el que repartien, com ell fa cua a dintre, a diiiiiiiiiintre … el cementiri.



Mig mort, una tercera part viva i una quarta per el mig del camí.

¡HASTA LUEGO!

Des de fa uns dies em vaig enterar del perquè la gira es deia “HASTA LUEGO” y en la pancarta que anunciaven el concert a roses, es veia els tres components anant-se’n i en Dani dient adéu amb la ma. Un adéu de veritat. El canto del loco és separa, i ahir vaig anar a veure el meu últim seu concert a roses. Com va dir el cantant, “l’ electricitat i l’ aigua no és porten gaire bé”, hi va haver errors tècnics. Però sincerament, em d’ agrair que no ha plogut a la nit.

El concert crec que va ser genial, tan per l’ ambient com tots els fans, com el cantant interactuava amb els fans i sobretot, que com a última gira (almenys fins d’ aquí uns anys), van recopilar els èxits de cada CD. Si algú encara no te entrada per els pròxims llocs on hi aniran, recomano que se’l agafi. I... res més a dir.

Un altre caseta dels sims.

Crec que esta prou bé. Trenta-sis minuts.

SISISI, L' ESTIU JA ES AQUÍ!

OH YEAH! Jo crec que prou bones notes... I boníssimes per l’ Arantxa (F-E-L-I-C-I-T-A-T-S). I totes a TERCER, WHO HOOOO! I A LA MATEIXA CLASSE (Rosa, Rosetta, calmat, tranquil•leta). Avui també hem començat els nostres matins d’ esport. O almenys es suposa (soc jo la que no tira). I no esta malament, com s’ em planteja la setmana, concerts... més concert... Quedar! Benivingut estiu, encara que si amaguessis una mica més el sol serà genial! Dons, jo ara parlo de la setmana, però acampades, port aventura i Barcelona, segur que hi ha d’ estar. SE, SE! Ja no dic assajos, perquè amb una guitarra perduda pel poble, una guitarrista sense guitarra i un micròfon sense ampli, NO RULES ... Però, igualment ho hem d’ intentar. Well, no he fet aquesta entrada abans perquè avui hauríem d’ anar a l’ institut, però ara no el trepitgem en 3 mesos. Realment no hi ha inspiració. Ju.

Hot penguins

“Please, stop, don't follow me…

…I'm tired…

…I’m so kind”

100

QUALIFICACIONS

Ciències de la naturalesa ... 6
Ciències socials, geografia i història ... 6
Educació física ... 5
Educació per a la ciutadania ... 7
Llengua castellana i literatura ... 5
Llengua catalana i literatura ... 6
Matemàtiques ... 6
Música ... 8
Tecnologies ... 5
Treball de síntesi ... 6
Llengua estrangera Anglès ... 7
Història i cultura de les religions ... 7
Segona llengua estrangera francès ... 6

Global optatiu ... 6

guay

direcció prohibida

"Dicen que es fácil caminar por la vida, y no lo es"

Me han pillao'

Eres una persona extrema damente sensible, a veces te sientes patito feo por tus complejos y no te gusta meterte en líos. Todo esto no te frena para ser el mayor defensor de la amistad como lo son Fer, Violeta y Paula.

Män som hatar kvinnor

És una persona que ha estat maltractada físicament i psicològicament per tota la societat, i la gent li ha fallat. Per això, viu aïllada, s’ha creat un escut protector i ha desenvolupat una ràbia brutal cap als homes que han abusat d’ella. Es nega a ser una víctima i transforma tot el seu dolor interior en ràbia. És una lluitadora nata. M’agrada perquè és molt obstinada i abans mor que cedeix. És molt valenta, però viu en un extrem de la societat. Els seus actes són qüestionables, i no els comparteixo, però són entenedors i crec que és positiu que exterioritzi els seus sentiments de ràbia.

P.D: No és el meu idol