Amants de demolició

Dona la ma dels teus glacials de tristesa, i llavors jo et dic “podríem anar per la carretera amb el bagul de municions. Acabaria els meus dies amb tu en un pluja de bales”. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi i desprès de totes les coses que hem passat junts... Conduiria fins la fi amb tu. Un magatzem d’ alcohol o dos, mantindran el dipòsit de gasolina pler. I em sento com si no quedes res per fer, només demostrar-te el que soc i seguir fugint. Però aquesta vegada, o dic de veritat. Et faré saber l’ ho molt que signifiques per mi, com la neu que cau d’ un cel clar. Fins al final de tot. Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Fins al final, fins aquesta piscina de sang. Fins això, ho dic de veritat, ho dic de veritat, fins al final de... Estic intentant, estic intentant, fer-te saber lo molt que signifiques per mi, com els dies que es podreixen i les nits creixen, i ens refredem. Però aquesta vegada, els hi demostrarem, els hi demostrarem a tots el que valem. Com la neu cau, d’ un cel clar. Fins al final de...
Tot el que som, tot el que som... Son bales, ho dic en serio. Tot el que som, tot el que som son bales ho dic en serio... Tot el que som, SON BALES HO DIC EN SERIO. Com la pluja de plom, atravasaremels nostres fantasmes, per sempre, per sempre. Com espantaocells, que encenen aquesta flama. Cremarem junts, per sempre, per sempre. NO SAPS COM ET VULL DEMOSTRAR QUE ETS LA ÚNICA. Com un llit de roses hi ha una dotzena de raons en aquesta pistola. I mentre caiguem, en aquesta piscina de sang. I mentre ajuntem les nostres mans. I mentre caiguem. I en aquesta piscina de sang. I mentre caiguem, veure els teus ulls, en aquesta piscina de sang, trobaré els teus ulls. Ho dic de veritat, per sempre.

Cubicles

Aquest es el soroll irritant de les notetes d’ amor. Afoguen aquest color gris, de les finestres tacades. I la opinió de fora es estèril i estic només dos cubs a baix. Jo fotocopiaria totes les coses que podríem ser, si tinguessis el temps suficient per notar-me. Però tu no pots ara, no el culpo i això no es la seva culpa, que mai ningú fa.

Però ja no treballes més aquí. Només treballes la tercera part de quatre. I ells podrien emplenar el teu lloc. Un substitut temporal per a la teva cara. Això passa tota l’ estona, i no puc fer més que pensar que moriré sol.

Llavors gastaré el meu temps amb visitants, una condició que es terminal. En aquest romance de cantimplora, i la seva vinguda cap a un final. Nosaltres podríem estar en un parc i ballar amb un arbre, donant petades contra lamines i nosaltres veiem una platja fosca amb una vista negra, com les clavades de les plantes, que trenquen la nostra caiguda.

A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. Viure, respiraré i moriré sol. A vegades penso que moriré sol, a vegades penso que moriré sol. A vegades penso que prefereixo morir sol. TOMA! Penso que m’ agradaria morir sol.

Aquest es el millor dia de tots

I podem córrer en el taló d’ aquest engranatges i del cuir. A cada hora el “tic-tac” cop dels monitors com ells ens van fer apartar la vista quan estàvem a la sala d’ emergències. I als nostres llits, podia sentir-lo respirar amb l’ ajuda de fredes maquines.

Cada hora, durant l’ hora, ells dibuixaven sang.

Well, vaig sentir que no podria tornar a agafar una altre dia dins aquell lloc. De somnis silenciosos mai en despertem i en aquesta promesa que ara farem, ulls sense estrelles per el bé del cel, però el sento igualment. Well, vaig pensar que l’ havia sentit. Digues que m’ agrades, ens podríem escapar. No tenim per que quedar-nos, quedar-nos en aquest lloc.

Un dia, aquest dia, seguirem caient. Vas deixar al meu cor una ferida oberta, i l’ estimo per... Aquest dia, un dia seguirem caient. Aquest dia, un dia ens tindré que guardar tots a la caixa forta. I si mai tornem a dormir, això mai s’ acabaria. Well, vaig pensar que l’ havia sentit dir-me, que aniríem lluny, lluny com puguem i que no em puc quedar. Un dia ens escaparem.

Atardeceres tempranos sobre Monroeville

Amaneceres tardíos y atardeceres tempranos, como mis escenas favoritas. Entonces juntábamos nuestras manos y el mundo era perfecto, como en la pantalla. Y todo el tiempo mientras nos entregábamos, distinguiendo tu cara entre la multitud. Subiendo y bajando escaleras, peniques i frías fuentes. Ascensores i ventas a mitad de precio. Atrapados en aquellas montañas, huyendo y ocultándome contigo. Nunca pensé que me encontrarían aquí. Sin saber que habías cambiado por solo un mordisco, los ahuyente a todos solo para abrazarte fuerte.



¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con eso en la cabeza. ¿Pero importaría algo, si ya estuvieses muerta? ¿Y debería estar impactado por lo último que dijiste? Antes de que aprieta este gatillo, tus ojos manchados y vacíos. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? Y si tuviese el valor de apuntarte con esto en la cabeza ¿Y importaría algo, si ya estuvieses muerta? Antes de que apriete este gatillo, tus ojos manchados y vacíos… En su interior dicen que me quisiste. Me haces las cosas más difíciles. Y estas palabras no cambian nada, ahora que tu cuerpo yace. Y no hay sitio en este infierno, ni hay sitio en el siguiente. Y nuestros recuerdos nos vencen, y acabaré con esta agonía. ¿Pero lo ha notado alguien? ¿Pero le importa a alguien? ¿Pero ha notado alguien, que hay un cadáver debajo esta cama?

Horitzons i tornades

No estats sol en això. Deixem trencar aquest incòmode silenci. Deixem anar, i ser el primer en dir “ho sento”. Escoltem fins al final. Si em tires o em deixes KO. I si el mon necessita algú millor. Donem-li la raó, ara, ara, ara. Caminem en una mateixa fila. Donem llum al nostre camí i aprofitem el nostre temps. Muntem escales mecàniques més fredes que una presó.

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara...

I en aquest moment no podem tancar les parpelles sobre els nostres ulls ardents. La nostra memòria ens cobreix amb amics que coneixem. Com vapor que cau. Cadàvers d’ acer s’ estiren cap al sol que mor. Negres i fets mal bé, t’ atrapen i destrossen les teves carns com mans gelades que ratllen el teu cor, i això si es que encara tens alguna cosa a dins d’ això que li dius pit.

I desprès de veure el que vam veure, podem seguir reclamant la nostra innocència? I si el mon necessita algú millor, donem-li una altre raó ARA!

El cel d’ aquesta ciutat trencada, es com butà a la meva pell, robat dels meus ulls. Hola àngel , diguem on estàs, diguem que tenim que fer ara... Diguem... que... tenim que fer...

De cap per a Halos

Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. I mentre els fragments del meu crani comencin a caure, que caiguin a la teva llengua com pols de fada, pensa amb coses felices.

I volarem cap a casa, volarem cap a casa... Tu i jo, volarem a casa!!!

VINGAAA!!!

Well, tornem al mig dia que es on va començar tot. No puc començar fen-te saber com em sento. I ara les vermelles em fan volar, i les blaves m’ ajuden a caure, i crec que estamparé el meu cap contra el sostre. ARA

Volarem a casa, volarem a casa... Tu i jo, volarem a casa. Sincerament, això es lo que li vaig dir. Lo que li vaig dir.

VINGAAA!!!

Pensa amb pensaments feliços, pensa amb pensaments feliços...

La nostra senyora de penes

Podríem ser perfectes una altre nit i morir-nos com amants sense sort quan lluitem. I podríem començar aquest romance. I si ets llest per sofrir, agafa la meva ma i llavors resoldrem el misteri de la acceleració de la gravetat. Aquest enigma de venjança. Si us plau, enteneu, té que ser així.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por.

Només tenim una oportunitat per posar-li fi a això. I crucificar a la santa patrona de les baralles de navalles. Tu ho vas dir, no som celebritats. Fem foc i ens podrim. Ells moren de tres en tres. T’ ho faré entendre i podràs canviar-me per una aparició.

Aixecat d’ una puta vegada. No els hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a...

Confiança vas dir. Qui va ficar aquestes paraules al teu cap? Oh, que equivocats vam estar al pensar que la immortalitat significava no morir mai.

Aixecat. Agafa la meva puta ma. Agafa la meva puta...

Aixecat d’ una puta vegada. No les hi ensenyis l’ esquena. I agafa la meva puta ma, i no tornis a tenir por...

PER QUE LES MEVES MANS ESTAN RODEJANT EL TEU COLL.

Afogament de leccions

Sense fer soroll la vaig agafar, i vestida de vermell i blau vaig apretar, imaginàriament, un vestit de novia, que no pots dur al meu davant. Un peto de despedida. Anem a dir-te adéu, la centessima vegada. I desprès, demà, farem això un altre vegada.

La vaig arrestar, la vaig posar a fora, i allà al darrere, la vaig deixar, on ningú la pogués veure. Sense vida, freda, en aquell pou. I veure aquest moment, va ser suportable per mi. Un peto de despedida . Anem a dir-te adéu, la centèsima vegada. I desprès, demà, farem aixo un altre vegada.

Mai vaig pensar que seria d’ aquesta manera, només tu i jo estem aquí sols. I si et quedes, tot el que estic preguntant es per... Mil cossos, un sobre l’ altre. Mai hauria pensat que en fossin tants, per ensenyar-te només el que estic pensant.

I seguiré fent-ne més, només per provar que estimo cada polze de raó. Tot el que estic preguntant es per...

VINGA!

Aquestes mans estan tacades de vermell, per les vegades que t’ he matat, i desprès podrem netejar l’ anell de compromís amb verí. Riurem fins morir. I celebrem el fi de les coses, amb cava barat.

Sense, sense fer soroll. Sense, sense fer soroll. I et desitjo lluny. Sense, sense fer soroll. I ET DESITJO LLUNY.

"Els vampirs mai et faran mal"

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va dins la terra. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau cap al meu cor. I si ells m’ agafen i el s’ en va. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i... Clava’m el clau en el meu cor.

I si el sol torna, ens destrossarà la pell en aquell instant els nostres ossos... I despres, com la navalla d’ afaitar, les dents fines i blanques arrancaran els nostres colls. El vaig veure allà. Que algú em porti un doctor, algú em porti una església. On ells puguin escampar aquest verí que estossega el forat. I tens que guardar la teva anima, com un secret al seu coll. I si ells venen i m’ agafen, si tu poses el clau sobre el meu cor...

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va, I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i...

Pots agafar aquest clau?? Emplenarà això els nostres cors dels pensaments del cel de la nit infinita? Pots agafar aquest clau?? Netejarà aquest sentiment brut?

I ara el nightclub, ha posat una nova etapa per ells, com ella va dir. Li fotrem un tir a l’ aigua beneita, com el whisky barat, que ells sempre estan allà. Que algú m’ aconsegueixi un doctor, que algú cridi a l’ infermera! I algú em compra roses, i algú va cremar la església. Caminem amb cadàvers, i conduïm en aquest cotxe fúnebre. I algú salva la meva anima aquesta nit, si us plau, salva la meva anima!

I aquest dies he cuidat tan el temps, i aquest dies he cuidat tan el temps, com aquest dies ens cuiden tan d’ aquesta nit.

Mai els deixaré, mai els deixaré, mai els deixaré fer mal aquesta nit. Mai els deixaré, no els podré oblidar, mai els deixaré, promesa.

Pots estacar el meu cor? Pots estacar el meu cor? Pots estacar-me avanç que el sol s’ en vagi?

I com sempre, innocent com muntanyes russes, la fatalitat sembles fantasmes a la neu i no tens ni idea, del que va en contra, perquè he vist que s’ assemblen a les accions de ser perfectes com si fossin les motoserras esterlines de plata, que van caient a mars.

Carinyo, aquest mirall no és prou gran per els dos

La quantitat de pastilles que prenc, neutralitza el beure que bec. I aquesta vanitat que trenco, em deixa viure la vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar... Well, triaré la vida que he escollit, no importa els amics que faci. I la bellesa que falsifico em deixa viure la meva vida així. I well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena, deixem entrar...

I pots cridar tot el que vulguis, no m’ importa molt... Al final seràs jo, no funcionem, no funcionem... I no pots tocar el meu germà, i no et pots quedar els meus amics. Ho he estat pensant, no importa el temps. Ho he vist.

Well, espero que no m’ equivoqui per les noticies, que vaig escoltar quan em vaig despertar. I es difícil dir que estic mogut, per les opcions que faig. I, well, trobo difícil de quedar-me amb les paraules que vas dir. Oh, nena deixem entrar... No funcionem.

I no et pots quedar amb el meu germà, i no et pots Fuckear els meus amics!

Mai més, mai...

Romance

“Et vaig donar les meves bales, tu em vas donar el teu amor”

23 de juliol de 2002