Art interectiu?

Funny games

Ahir dia important: vaig aconseguir FUNNY GAMES, però res de piratejar, si no el DVD real! Ara, era la versio nova: Funny games, com molts o sabran, és una peli a base de violencia, violencia i més violencia.

L' argument es basa, en dos homes ben vestits de casa alta, que els hi obliga a fer una aposta a una familia normal, que estava de vacanses. L' aposta consiteix en que a les 9 del dia seguent, estarien tots morts. A partir d' aqui, els dos homes, entren a la fase "maltractació per donar espectacle a l' espectador".

Despre de veure la tronja mecanica (fa com un més), em vaig encaprixar amb aquesta pel·licula. Si, la tinc, i la veritat es que em va agradar molt (com ahvai de ser), però em penasava que seria molt més violenta, i la peli nomes era a base de pocs cops, i "mete-i-saca", com diu l' Alex, dins la peli mateixa.

La proxima sera més psicologica, requiem for a dream, on el actor que fa el protagonista, és en Jared Leto, cantant de 30 seconds to mars. Si amb al tronja mecanica la vaig descobrir a traves dels Simpsons (capitul en els cuals en bart es disfresa d' Alex), i el funny games al cine, pensant-me que el protagonista era en Di caprio (MUCHAS PARANOIAS, passen a una sala de cine amb les 4 inseparables), com vaig coneixer el requiem for a dream? VISCA YOUTUBE!!! (Es un collage, que m' encanta : DDD esta fet amb al pel·licula the wall, la de requiem, el video de the gosth of you i alguna altre pel·licula si no m' en recordo malament).

La segona pel·licula es identica a la primera, però renovada,
amb l' esperança de que tingui més exit...

Per cert, no la podre veure fins al 2009, perque es per Nadal ...

Aviso: no recomendado para hombres o mujere sensebles o que aman a un perro.

Oasis

Because maybe...
YOU´RE GONNA BE THE ONE THAT SAVES ME ?

important

VULL ESCRIURE UNA ENTRADA, PER COMOMURAR EL DIA QUE DESIDEIXO UNA COSA IMPORTANT

(que no dire a ningu).

Mario Sierra

Doctor Who.

A la foto, doctor who modern (esquerra) doctor who vell (dreta)

Classe d' Angles. Us ho imagineu? Jo mig adormida, els altres intentant pronunciar "PEN". Pen... PEN! Això ens ho van ensenyar a tercer de primària! No, si es que jo al•lucino... De cop, a les meves orelles es va deixar de pronunciar aquella paraula, i el professor amb el seu to "agradable" ens va dir: feu un treball sobre la vostre sèrie preferida. D' acord. Es va tornar a aixecar un rebombori gegant amb les bàsiques paraules: "I tu que faràs?". Us podeu imaginar a 25 alumnes cridant?

Jo em vaig quedar pensant: Que puc fer?

Volia agafar la "MEVA SERIE PREFERIDA". Però ja podia imaginar com tothom agafaria la mateixa, o sigui "LA SEVA SERIE PREFERIDA". Va arribar el dia de entregar-ho (Avui) i jo com qui no ho sabia, no ho havia fet. A casa, vaig pensar ràpidament, una sèrie, una sèrie... Totes les que se m' acudien eren les típiques: Física o Química, El internado, Los secretos de tal tal (aquí pots escriu com es diu la/el protagonista de la teva sèrie). Jo soc més e temes realistes i relacions amoroses entre el protagonistes, i no es que em "fascini" la ciència ficció, més aviat l' odio. Un dia que m' aburria vaig encendre la televisio i per casualitat estava en el K3. En el canal estaven fent una sèrie que mai havia vist. El capítol tractava de gent que quan mirava la televisió la cara s’ els i quedaven enganxades en ella, i axis una "misteriosa" font d' energia, podia menjar, ja que sempre tenia gana. Efectivament. La cara se m' estava enganxant a la TV però per l' interès en aquella sèrie. Em preguntava, com es deu dir, com es deu dir?? I no, no em venia al cap. A la pantalla, una noia que s' ha suponia que es deia Rosse, va cridar-li en el protagonista: "DOCTOR WHO, ESPERIS!". Visca ja tenia el nom! I a partir d' allà vaig buscar en el google per el treball "doctor Buh". Em van sortir doctors Bush, però res de "Who".
Al final el treball el vaig tinguer que fer d' en DOMO (segur que n' eu sentit a parlar els joves frikis, d' aquell monstre amb la boca sempre oberta, francament, m' encanta!). Al mig de la classe, mentres estàvem corregint un exercici diu un: Who go to cinema (o algú axis). Faig fer un crit de al•leluia al mig de la classe, que per ser francs mai el repetiré!!!

I ara, ja que ja no puc fer el treball, dons faig una entrada de bloc per aquesta gran sèrie!!

Mahnahmahnah!

Quin mono hi ha?

El professor entra a l' aula, i tots s' amaguen sota els llibres, enspoits, saven que ara vindra el sermó de que cristobal colon va descubrir america... Els més aficients ja tenen els apunts a sobre la taula, i un boli a la ma. Alguns xerren com poden, fent xiuxiuessis o moviments estranys amb els ulls. Uns altres es limiten a mirar i escoltar.
De cop la porta s' obre de bat a bat, i entra el xulo de torn. El professor el mira amb cara de pomes agres i com de costum pronuncia:
-TU! DRET A LA PARET!
I de cop entren dos noies, que segons elles havein anat a sacreteria. El professor ja esta roig, i amb mala veu diu:
-EXAMEN SORPRESA!
Tothom, comença a maleir els inoportuns que havien entrat tard, mentres el professor reperteix fulls blancs, i comença a dictar le spreguntes. Mentres em mossego les ungles, intentant habitar els que tot el rato em pregunten per que saven que m' agrada historia, i començo a veure burrosses les preguntes per els nervis "Com va apareixer l' home?" "Quina va ser la primera especie?". Eren preguntes que se perfectament la resposta, pero que en auqell precis moment per la situacio no em venien al cap... "Neandertal o austrolupitecus?"

Werner Bischof

JO?

3 AMARILLO:

La gente amarilla tiene un cerebro privilegiado y si no están con mentes como las suyas se aburren fácilmente. Pueden tener una forma verbal muy divertida y aguda, aunque a veces pueden volverse "perruchos". Si lo que dicen no revela lo que sienten, su expresión lo hará. Los libros los atraen muchísimo, pero en cuanto entiendan la anécdota o el tema, los abandonan.
Son excelentes escritores cuando su mente va mucho más adelante que sus acciones. El periodismo es una actividad que puede funcionarles, porque pueden tener la capacidad de convertir la noticia más aburrida en algo estelar. Su carácter meticuloso puede funcionar bien en profesiones como contaduría, finanzas, mercadotecnia y computación. Son propensos al insomnio, porque tiene estimulada la parte izquierda del cerebro, haciendo que su mente esté alerta, incluso de noche.

Gangsters

gansters gansters tenies pinta de hamsters? gansters de papel son pero huelen a almidon. i porque no fabrican un colchon con pinta de molon?historias de gansters ocurren y se escurren en los libros. de gansters las historias son pero no huele ya a almidon borra que borraras i alguna cosa aprenderas, filosofía humana. si vuelas veras a un ganster filosofando a la humanidad divina (la ene no sale del armario porque està en crisis) pero cual seria la crisi si gansters i polis fueran aliados de la filosofia humana? dificil pregunta, facil respuesta; la crisis seria complejamente compleja, me explico: seria complejamente compleja porque con lo cual querria venirnos a decir o a explicar que complejamente compleja seria la crisis que resultaria de la uni-fusion de policias,monillos,maderos, pasmosos casposos y simplemente simples gansterígenas ingeniosos gansters. Vamos respuesta fácil: nada. Nada de respuesta infacil si la respuesta puede ser facil porque esta unifusion de gansters i maderos casposos puede surgir de la sutil manera que ahora puede estar brotando una flor en la punta del kapullo de un campanario. Seria facil o tal vez demasiado ganster. Desgraciadamente nos dejeneramos como los piojos que reinan las mariposas que posan en una humilde flor que baila encima de el capullo de un policia casposo porque el tio no tiene nada que hacer que ponerse en la punta del capullo una flor con una mariposa enpiojada, diria que seria mas facil ablar del cielo y la tierra que tanto por tato tienen lados positivos i negativos que se atraen pero que la misma vez se repelen (como mariposas i piojos o polis i gansters) pero llega un punto en el que se estan a punto de tocar pero nunca llega o esque siempre estan en contacto, tu diras todo es tan dificil. Sí todo es muy difícil pero si lo vives con pelo todo es alegría perquè on hi ha pèl hi ha alegría; vaia tallada de rollo, plou.mes ve diriem que un hamster s'ha pixat i a arribat un ganster que ha segrestat la policia en el mateix moment que el campanar tocava i la flor sortia volan cap el kap dakell señor calb que ia no tenia pel i els polls havien mort acausa de no tenir aliment. merda, ja no plou!

Text agafat d' un fotolog, espero que no li fagi res :)

http://www.fotolog.com/iocontraelmundo/21156984

Que facíl que seria!

Trepar l' arbre i tirarme de cap sense por al caure, trancant-me els hossos: treient-me l' espina. Pot passar nomes un segon, horas: una vida; tot sera propossar-so, calmar-se, cosa que no puc fer, serenar-me i centrar la vista. Igualment: Que facil que sería!

Pluja

¡Cómo resbala el agua por mi espalda!
¡Cómo moja mi falda
y pone en mis mejillas su frescura de nieve!
Llueve, llueve, llueve.

Y voy, senda adelante,
con el alma ligera y la cara radiante.
Sin sentir, sin soñar,
llena de la voluptuosidad de no pensar

Un pájaro se baña
en una charca turbia. Mi presencia le extraña.
Se detiene... Me mira... Nos sentimos amigos...
¡Los dos amamos mucho cielos, campos y trigos!

Después es el asombro
de un labriego que pasa con su azada en el hombro.
Y la lluvia me cubre
de todas las fragancias que a los setos da Octubre.

"Y es, sobre mi cuerpo por el agua empapado,
como un maravilloso y estupendo tocado
de gotas cristalinas, de flores deshojadas
que vuelcan a mi paso las plantas asombradas.

Y siento, en la vacuidad
del cerebro sin sueños, la voluptuosidad
del placer infinito, dulce y desconocido,
de un minuto de olvido.

Llueve, llueve, llueve,
y tengo, en alma y carne, como un frescor de nieve."

Aixis descriu una estona sota la pluja Juana de Ibarbourou. Però per mi sincerement, la pluja es la que em fa agafar la polmunia! La que em fa correr, i repsirar més rapid, afogar-me i sobre a causa de la humitat, tinc la sensació de que el cap esta a punt d' explotar. De tant en tant veig una llum lluminosa sobre els caps, i més tard, un so sord pero fort. Tot i aixis, m' agraden els dies plujosos, perque cuan entro a casa baldada, malein el dia perque els fulls que tenia a l' abast, s' havien trencat, vaig deixant el rastre de les meves patjades per el terra i més tard, cuan ja estas dins la banyera, notes molt més profundement, com set reamina el cos, d' un sol cop.

I justament avui, dia 11 de setembre a les 20:00 esta ploguent a Castelló d' Empuries, destrossant el bermut dels turistes, que incomodes s' endinsen a la cupula per protegir-se de la pluja, i tots resen perque aquesta tormenta acabí avui, i no destrossin les nostres millors festes: LES MITJAVALS.

Colonies Informatiques

Despres de les grans estades d' informatica 2008 a Vic, i que n' agi passat un més si una setmana, m' ha arrivat el record al correu! Quin record! Encara que el decorat es molt macu i ven conseguit! L foto de dalt es la meva preferida, ja que hi sortim, la Nuria, la Ariadna i jo, els tres inseperables que sempre anaven juntesa tot arreu (pero la nuria anava a una altre habitacio).

I a baix la foto de tot el grup, GRACIES :)

Maltractament: Zero.

Jo com cada nit de dilluns a divendres, escolto el PAP (prohibit als pares) a la cadena de radio flaix Bac, hi ha cada hsitoria que et fa riure o t' hi impacte. Avans d' ahair (em sembla) i va haver un cas, epr cert bastant comú ultimament, d' una dona que trucava per intentar fer les paus amb el seu novio. Més endavant es va descobrir que estaven sortint des de feia 1 any i 7 mesos, i que ell l' estava maltractant psicologicament i, amb l' excusa de que no deixava veure els seus amics i companys ni vestir-se de la manera que ella volia (pantalons piratas o curts), a vegades li agafava el coll, desde feia dos mesos. I perque volia seguir amb ell? Perque igualment l' estima. I per que la maltracte? Encara sort que no va prenunciar "perque m' estima", ja que la locutora, l' hi va dir que no o prenuncies. Crec que aquesta noia es tonta, perque la seva parella, la va deixar, i no en va volguer saver res més, per que sen va enterar del mal que l' hi estava provocant, i ella, tornem-hi...
Jo no puc jutgar sobre aixo, perque tampoc se que faria si el meu novio em començes a maltractar, però espero que tingui sang freda i prou cap per dir prou. Espero que les dones captin aixo de deixar l' home que ens maltracta, i despres que no es queixin per el maltractament.
No sé, però escoltant aixo, la evritat, a una se li passen les ganes de trobar parella, no creieu?

Balla

Mira com es MOU, mira ara com balla!

Paga justa?

Ahir, ens tocava anar, a mi i a la meva germana, a casa del meu pare. Ell va dir per anar al cine, aixis que dit i fet, vaig trucar la meva millor amistat i tots al cotxe, ens vam dirigir cap a roses. Cuan estavem davant de la porta, vam veure uns de castello, de un curs superior que el nostre, i que segueixo els seus blogs, els tipics "Ya no te quiero" "i si fueras para mi" o "t' estimu tetaa!". Aquells blogs pijos que nomes fiquen fotos seves fent possicions "guays", intentant que sels i vegi el cos al maxim possible. Mentres estavem comprant les entrades, anava escoltant la seva conversaciò:

-Uala, Maria! Es que cada dia em sorprents més! -Ja veus, com pot ser que smepre portis tans de diners? -Jo? Si no es res, o sigui, només cobro 100 € al més...

Només!? D' acord. Potser nosaltres també o fem, no ens o donen en matalic, pero si amb la tonteria de la revista, la bossa de patates, els gelats, algun diner que cuan fas un encarrec tu quedes... Pot ser que sigui UN any més gran pero, almenys per mi 100 € és exagarat. Aixo es el que vaig pensar en un principi, però despres vaig canviar d' idea cuan vaig sentir la seguent frase:

-Quina sort, nena! -No m0 extranya que semrpe et compris roba! -Si, a sobre cuan vaig amb la familia em regalen el que vulgui.

Vam entrar dintre la sala, amb la meva acompanyant. Al final vam veure "wanted" (que em pensvaa que seria patetic, pero al contrari, es MOLT bona) i el meu apre i la meva germana, "mamma mia" per segon cop, que ja que diu que li fa recordar moltes coses. Vam entrar a la sala, i ens vam estirar cada una a un seient doble que hi havia just davant del projector. Anavem xerran, i va entrar la colla de castellò, amb dos persones més. Avans d' entrar avia sentit "els esperem aqui, ok?". Eren dos nois de uns 16/17 anys, amb un casco de moto a la ma, cada un.
Al cap d' una estona, van entrar cinc nois més, i van anar on estaven ells. Al cap d' un minut van entrar-ne dos més. I més, i més. Al final aquella escena em feia pensar en els lemmings, que s' avien quedat atrapats en aquella sala, i estava esperant el moment impacientment, en que explotessin tots.

I ara penso, quina vida més bona la dels pijos, els pares estan feliços, tenen un munt de colegues, i un bon futur com idiota emprsari o secretari assegurat a una oficina.

11 de setembre

"Un any més arriba l'11 de setembre, un any més veuré senyeres i estelades a les finestres i als balcons, anirem a la Plana a veure els castellers i fins i tot potser visito algun acte institucional. Un any més seguim sense ser allò que desitjem esdevenir, seguim sense tenir allò que ens agradaria posseïr. I el pitjor, encara hi ha gent que es pregunta el perquè de la Diada, hi ha persones que encara ens miren d'una manera estranya quan parlem el català, encara hi ha energúmens que creuen tenir la veritat del seu costat i segueixen defensant la unitat d'Espanya. L'11 de setembre ens toca demanar la nostra llibertat per decidir, per ser qui desitjem ser. Haurem de reflexionar, un cop més, sobre aquest país que tant ens costa de tirar endavant."



Text tret del meu blog preferit, el que em va animar a llegir blogs.

Tals.

Bon dia de la diada de catalunya!

Cabories

Cabòries: Preocupacions, cavil·lacions, especialment sense fonament.

(Cuanta rao té en montilla?)

Que es la poesia?

La poesia és el motor,

és l'aeròbic dels mots,

és l'acudit ben rimat,

l'endevinalla embalada,

el gerro de les flors,

la paràbola il·lustrada,

el riu que va al mar,

sobre el mar cada estela,

un vaixell mogut,

la veu que s'ofega,

el fil fi del seny,

la cova d'una idea.

Isabel

Frases simple

"-¿Naoko se pone así a menudo?-pregunté. -De vez en cuando. -Ahora Reiko observo su mano derecha-. Se excita, llora. Pero no pasa nada. Es solo eso. Está exteriorizdando sus emociones. Lo preocupante es cuando no logra sacarlas fuera. Se acumulan en su interior y se enquistan. Las emociones van petrificándose y muriendo dentro de uno. Eso sí es terrible."

Una de les grans frases d' un llibre que em vaig comprar fara cosa d' un més, per cubrir el llibre de lectura d' estiu, que hi surten algunes parts emotives, deixant a part els trossos "verds". Es de l' escritor Haruki Murakami. No es un gran escriptor, i molt menys. de fet els seus llibres no es que siguin fantastics, que et quedin marcats a la memoria, però per passar la estona hi han moments mols macos.
El que em referia a la frase de més a dalt, es per exempre, a mi nomes de llegirla ja em porta altres moments, mitj perduts, pero amb una frase que mai oblidare, que me l' ha va dir una persona que me l' estimo moltissim, que sense ell no estaria en aquest mon, i que haviat tocara celabrar els seus 42 anys.
Em considero una filla, bastant bona, i sobretot afortonada (sense fer la pilota). No crec que molta gent segueixi aquest blog, pero si algun dia una persona obra aquest blog, espero que l' hi agradi, mentres mel començare a trabellar.


Arrivederchi i benvinguts :)