"Els vampirs mai et faran mal"

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va dins la terra. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau cap al meu cor. I si ells m’ agafen i el s’ en va. I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i... Clava’m el clau en el meu cor.

I si el sol torna, ens destrossarà la pell en aquell instant els nostres ossos... I despres, com la navalla d’ afaitar, les dents fines i blanques arrancaran els nostres colls. El vaig veure allà. Que algú em porti un doctor, algú em porti una església. On ells puguin escampar aquest verí que estossega el forat. I tens que guardar la teva anima, com un secret al seu coll. I si ells venen i m’ agafen, si tu poses el clau sobre el meu cor...

I si ells m’ agafen i el sol s’ en va, I si ells m’ agafen, agafa aquest clau i...

Pots agafar aquest clau?? Emplenarà això els nostres cors dels pensaments del cel de la nit infinita? Pots agafar aquest clau?? Netejarà aquest sentiment brut?

I ara el nightclub, ha posat una nova etapa per ells, com ella va dir. Li fotrem un tir a l’ aigua beneita, com el whisky barat, que ells sempre estan allà. Que algú m’ aconsegueixi un doctor, que algú cridi a l’ infermera! I algú em compra roses, i algú va cremar la església. Caminem amb cadàvers, i conduïm en aquest cotxe fúnebre. I algú salva la meva anima aquesta nit, si us plau, salva la meva anima!

I aquest dies he cuidat tan el temps, i aquest dies he cuidat tan el temps, com aquest dies ens cuiden tan d’ aquesta nit.

Mai els deixaré, mai els deixaré, mai els deixaré fer mal aquesta nit. Mai els deixaré, no els podré oblidar, mai els deixaré, promesa.

Pots estacar el meu cor? Pots estacar el meu cor? Pots estacar-me avanç que el sol s’ en vagi?

I com sempre, innocent com muntanyes russes, la fatalitat sembles fantasmes a la neu i no tens ni idea, del que va en contra, perquè he vist que s’ assemblen a les accions de ser perfectes com si fossin les motoserras esterlines de plata, que van caient a mars.