El meu temps s’ escola. Tinc tantes coses al cap, que perdo moments que haurien de ser inoblidables. Put ser es la primera vegada que tinc tanta responsabilitat a l’ esquena. Tinc que estar a teatre mentre tinc que estudiar per la prova de biologia, haig d’ anar amb l’ Helena, mentre estic a piscina... Ho vaig suportant, i més bé del que m’ hagués pensat. Hi ara ha arribat la hora de dormir, i ara... No puc dormir. Però els meus ulls es tanquen de la son, però igualment no puc. Juro que demà dormo fins les 3 cinquanta-cinc, I així recuperar tot el que he perdut en aquesta última setmana.
+arale+.+D.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada