
Necessito ser jo. No puc ser ningú més. Em sento supersònic. Passem la ginebra amb tònica, tu o pots tindré tot menys quan ho vols? Em fas riure, donem el teu autògraf. Puc anar amb tu en el teu BMW? Pots anar amb barca en el meu submarí groc.
Tens que trobar la sortida, per què ningú et dirà que jo estic molt a prop. Necessites trobar un camí per el que tens que dir. Però abans de demà...
Perquè el meu amic em va dir que agafava la teva casa. Ell s’ assenta en una cantonada tot sol. Ell viu sota una cascada. Ningú el pot veure. Ningú l’ ha sentit cridar.
Necessito ser jo. No puc ser ningú més. Coneixó a una noia que es diu Elsa, esta a l’ Alka Seltzer, ella ho esnifa tot amb canya dins un tren supersònic. Ella em fa riure, i tinc el seu autògraf. Me’l va donar quan estava amb un doctor a un helicòpter. Ella olora el seu mocador. És la gran publicació.
Perquè el meu amic em va dir que agafava la teva casa. Ell s’ assenta en una cantonada tot sol. Ell viu sota una cascada. Ningú el pot veure. Ningú l’ ha sentit cridar.
+arale+.+D.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada