LA GRAN "QUESTIO" DE LA AUTONOMIA

Fa una setmana a Educació per la Ciutadania (ens ho fan fer perquè consideren que comencem a ser adults), vam començar a portar el gran... TEMA DE LES DROGUES! I aquest tema va portar a un altre: L’ autonomia i l’ Heteronomia.

En definitiva, d’ una pagina d’ apunts i podem treure dos senzilles frases:

-Autonum = Fas el que tu vols
-Heteronum: fas el que et diuen.

Una setmana desprès, he trobat que m’ ha fet pensar moltissim aquesta classe. Tots els del meu voltant ara mateix son heteronums (menys els del darrere: els típics que passen de tot), estan analitzant un poema de JOAN SALVAT-PAPASSEIT “tot l’ enyor de demà”.

“- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort”

És el primer poema del llibre que m’ agrada. Per cert, la setmana que ve em de recitar “la vaca cega” de Joan Maragall (em sembla). Avui he après a escriure al WORD! Però com que encara no tinc molta practica, escric en un paper a l’ hora de Literatura.

Bé resulta que les reflexions han sigut senzilles (s’ esta apunt d’ acabar l’ hora i tinc ganes d’ anar a casa). He anat amb gent diferent ( i ja no parlem de un o dos), i tots estaven... Com dir-ho?

Simplement: si els ofereixes algu, ho faran perquè ells ho volen i no perquè els hi pressionen (també una altra historia la pressió del grup) encara que tot... Bah! Tothom ja aixeca la cadira i jo segueixo fent “el poema”.

Pròximament repetiré un exercici de l’ autonomia però com m’ hauria agradat contestar-ho.
No esta molt currat, però...





Aquest text el volia penjar directament escanejat però no m’ anava.