dijous, 11 de setembre del 2008

Pluja


¡Cómo resbala el agua por mi espalda!
¡Cómo moja mi falda
y pone en mis mejillas su frescura de nieve!
Llueve, llueve, llueve.

Y voy, senda adelante,
con el alma ligera y la cara radiante.
Sin sentir, sin soñar,
llena de la voluptuosidad de no pensar

Un pájaro se baña
en una charca turbia. Mi presencia le extraña.
Se detiene... Me mira... Nos sentimos amigos...
¡Los dos amamos mucho cielos, campos y trigos!

Después es el asombro
de un labriego que pasa con su azada en el hombro.
Y la lluvia me cubre
de todas las fragancias que a los setos da Octubre.

"Y es, sobre mi cuerpo por el agua empapado,
como un maravilloso y estupendo tocado
de gotas cristalinas, de flores deshojadas
que vuelcan a mi paso las plantas asombradas.

Y siento, en la vacuidad
del cerebro sin sueños, la voluptuosidad
del placer infinito, dulce y desconocido,
de un minuto de olvido.

Llueve, llueve, llueve,
y tengo, en alma y carne, como un frescor de nieve."



Aixis descriu una estona sota la pluja Juana de Ibarbourou. Però per mi sincerement, la pluja es la que em fa agafar la polmunia! La que em fa correr, i repsirar més rapid, afogar-me i sobre a causa de la humitat, tinc la sensació de que el cap esta a punt d' explotar. De tant en tant veig una llum lluminosa sobre els caps, i més tard, un so sord pero fort. Tot i aixis, m' agraden els dies plujosos, perque cuan entro a casa baldada, malein el dia perque els fulls que tenia a l' abast, s' havien trencat, vaig deixant el rastre de les meves patjades per el terra i més tard, cuan ja estas dins la banyera, notes molt més profundement, com set reamina el cos, d' un sol cop.

I justament avui, dia 11 de setembre a les 20:00 esta ploguent a Castelló d' Empuries, destrossant el bermut dels turistes, que incomodes s' endinsen a la cupula per protegir-se de la pluja, i tots resen perque aquesta tormenta acabí avui, i no destrossin les nostres millors festes: LES MITJAVALS.