Doctor Who.

A la foto, doctor who modern (esquerra) doctor who vell (dreta)

Classe d' Angles. Us ho imagineu? Jo mig adormida, els altres intentant pronunciar "PEN". Pen... PEN! Això ens ho van ensenyar a tercer de primària! No, si es que jo al•lucino... De cop, a les meves orelles es va deixar de pronunciar aquella paraula, i el professor amb el seu to "agradable" ens va dir: feu un treball sobre la vostre sèrie preferida. D' acord. Es va tornar a aixecar un rebombori gegant amb les bàsiques paraules: "I tu que faràs?". Us podeu imaginar a 25 alumnes cridant?

Jo em vaig quedar pensant: Que puc fer?

Volia agafar la "MEVA SERIE PREFERIDA". Però ja podia imaginar com tothom agafaria la mateixa, o sigui "LA SEVA SERIE PREFERIDA". Va arribar el dia de entregar-ho (Avui) i jo com qui no ho sabia, no ho havia fet. A casa, vaig pensar ràpidament, una sèrie, una sèrie... Totes les que se m' acudien eren les típiques: Física o Química, El internado, Los secretos de tal tal (aquí pots escriu com es diu la/el protagonista de la teva sèrie). Jo soc més e temes realistes i relacions amoroses entre el protagonistes, i no es que em "fascini" la ciència ficció, més aviat l' odio. Un dia que m' aburria vaig encendre la televisio i per casualitat estava en el K3. En el canal estaven fent una sèrie que mai havia vist. El capítol tractava de gent que quan mirava la televisió la cara s’ els i quedaven enganxades en ella, i axis una "misteriosa" font d' energia, podia menjar, ja que sempre tenia gana. Efectivament. La cara se m' estava enganxant a la TV però per l' interès en aquella sèrie. Em preguntava, com es deu dir, com es deu dir?? I no, no em venia al cap. A la pantalla, una noia que s' ha suponia que es deia Rosse, va cridar-li en el protagonista: "DOCTOR WHO, ESPERIS!". Visca ja tenia el nom! I a partir d' allà vaig buscar en el google per el treball "doctor Buh". Em van sortir doctors Bush, però res de "Who".
Al final el treball el vaig tinguer que fer d' en DOMO (segur que n' eu sentit a parlar els joves frikis, d' aquell monstre amb la boca sempre oberta, francament, m' encanta!). Al mig de la classe, mentres estàvem corregint un exercici diu un: Who go to cinema (o algú axis). Faig fer un crit de al•leluia al mig de la classe, que per ser francs mai el repetiré!!!

I ara, ja que ja no puc fer el treball, dons faig una entrada de bloc per aquesta gran sèrie!!