Setmana santa

No crec que molta gent miri el meu blog. I perque ho auria de fer? Si mai hi escric res? El per què d' aixó és molt senzill: No em ve la inspiració. És més, semvla ben "extranyot", però em ve en els muments més inoportuns, com per exemple, quan camino per el carrer. Començo a ressitar dins el meu cap, escrits acabat d' inventar, i que la veritat es que trobo que no es tan "tan malamen". Despres intento enrecordarmen, però a la seguent passa ja se m' ha oblidat. Moltes vegades he pensat en emportar-me una llibreta, i quan vingui, començar a escriure tot. Però, creieu que es normal, que una noia de 14 anys, s' aturi de cop al mitj de la ciutat (poble, camí, el que sigui!) i començi ha escriure pagines i pagines de un tema que no sap ni Deú quin és? Ja os ho dic jo: No és normal.

Llavors ens trobem: un blog, que només te imatge i algun video, i que ultimament els gadgets, és un video d' un tiu que canta el tema de mario? Em semvla que va ser ahir quan vaig renuvar amb la foto del grupet, i la meva millor amiga em va dir que no podria aver agafat una foto millor (ironia, es clar). UAH! Allà em aig adonar que almenys una persona mirava el meu blog!!!

Encara que nomes sigui per una persona, he decidit que aquest blog, intentará tornar a ser millor que fins ara, i que si la meva professora de català o castella es pert per aquì per casualitat algun dia, que em possin un 10 de redacció (pot ser es demanar massa, encara més amb totes les faltes).