La llei de Newton (o de les pomes que floten)

Sembla increïble, però l’ altre dia a Física i Química vam fer... LA LLEI DE NEWTON! A mi almenys quan em diuen aquest nom, no em ve al cap la poma que cau, o un home dormint a l’ ombra d’ un arbre... A mi em ve, tots els anuncis que han creat i que surt Newton.

M’ en recordo que de petita, pensava que era molt complicada, que hi haurien moltissíms càlculs i que seria relativament complicat. M’ imaginava que seria una mica com “A a la dos equival al catet B5 i que la superfície de la rodona s’ hauria de dividir per mil, per aconseguir qualsevol cosa rara”:

Primera llei de Newton o principi d’ Inèrcia

Si sobre un cos no hi actua cap força o bé, les sumes de les forces que hi actuen és zero, el cos és manté en repòs.

Segona llei de Newton o principi fonamental de la dinàmica

Si la resultant de les forces que actuen sobre un cos no és nul·la, el cos es mou.

Tercera llei de Newton o principi de acció i reacció

Si un cos A fa una força sobre un cos B, el segon fa sobre el primer una força de la mateixa intensitat, però sentit contrari.

Quan ens van explicar això em vaig quedar, com ho podria dir? Flipan? Totes les meves altres teories de Newton que m’ havia fet durant tants anys, eclipsades per “si no es mou, no es mou”. Bueno, suposo que així els extraterrestres que vinguin a viure de aquí un milió d’ anys, sabran que si se’ls i cau un llapis al terra, no flotarà. Ai, no! Que no sabran llegir les nostres lletres!

Com diu la meva professora:

“Els hi van ficar noms llargs i que semblen importants, però tampoc és res de l’ altre mon”